Arxius mensuals: Juliol de 2020

Mediterrània, mar

(Països Catalans)

Mar continental, bressol de tots els països de parla catalana.

La corona Catalano-aragonesa inicià amb Jaume I el Conqueridor la seva política d’expansió a la Mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229) i València (1238).

Després Pere II conquerí Sicília (1282) i Jaume II, Sardenya (1321), i arribà fins a Grècia amb la campanya dels almogàvers, mentre, al sud de la conca, eren oberts consolats a Tunis i a Alexandria.

Finalment (1442-43), Alfons el Magnànim conquerí Nàpols.

Medir -sant, s. VII-

(Catalunya, segle VII)

Sant llegendari.

Segons la llegenda, era un pagès català que estava en un mas situat vora el camí de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. Sever, bisbe de Barcelona, en passar, fugitiu dels seus perseguidors, per les terres de Medir, féu que florissin i granessin sobtadament les faveres que plantava Medir. Aquest, interrogat pels perseguidors, contestà que el bisbe havia passat per allà quan ell plantava les faves. Els perseguidors, creient-se que Medir se’n burlava, el martiritzaren.

És venerat a la capella de Sant Medir, del terme de Sant Cugat del Vallès, visitada cada any, el dia 3 de març, per les colles de Gràcia i d’altres pobles dels voltants, les quals després recorren els carrers de la vila llançant caramels als vianants.

Mediona, Guillem de -noble, s. XIII-

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic el darrer temps del seu regnat.

Aquest pot ser l’homònim que bastants anys després, el 1229, participava a la conquesta de Mallorca. A la batalla de la serra de Portopí fou ferit per una pedra a la boca, i es retirà sagnant. Deturat pel rei Jaume I, les paraules del monarca, no exemptes de sarcasme, el feren tornar a la lluita.

Segons la Crònica del Conqueridor, Guillem de Mediona era bon home d’armes, el qui junyia millor de tot Catalunya.

Mediona, Guillem de -magnat, s. XI-

(Santa Maria d’Oló, Bages, segle X – Argençola, Anoia, 1034)

Magnat. Senyor d’extensos territoris que comprenien castells com el de Mediona i Clariana (Penedès).

Es preocupà de la repoblació de la comarca de l’Anoia. Pels seus mèrits l’abat Oliba li concedí nous castells i terres.

El 1032 féu incursions per terra sarraïna i el 1034 fou objecte d’atacs de represàlia, centrats a la rodalia d’Anglesola, i morí lluitant-hi en contra.

Mediona, Asbert de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Senyor de Pierola (1286) i d’altres indrets del Penedès.

Actuà d’ambaixador a França (1274) de part de l’infant Pere (II), i al Marroc (1293) de part de Jaume II. Acompanyà Pere II el Gran a Perpinyà (1285) en l’expedició de captura contra Jaume II de Mallorca.

Intervingué al coll de Panissars contra els croats de Felip III i excel·lí en la defensa de Besalú. Juntament amb Conrat Llança (1285), acompanyà l’infant Alfons a l’expedició contra l’illa de Mallorca, d’on fou fet lloctinent (1286).

S’encarregà més tard de les negociacions diplomàtiques (1293) entre Jaume II i el soldà del Marroc. El 1309 acudí amb Jaume II a l’expedició contra Almeria.

Medinyà

(Sant Julià de Ramis, Gironès)

Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.

El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.

Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.

Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.

Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.

Medina i Casanovas, Jaume

(Vic, Osona, 6 abril 1949 – )

Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.

També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.

Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.

Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.

Medina i Campeny, Xavier

(Barcelona, 1943 – )

Escultor. Nét de Josep Campeny i besnét de Damià Campeny. Autodidacte.

Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions col·lectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc.

Adoptà la tècnica constructivista (1963-65), i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art (fins el 1970).

Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica.

Des del 1974 residí a Nova York.

Medina, Gil de

(Castella, segle XVI)

Escultor. Establert a Catalunya. Tenia l’obrador a Sarral (Conca de Barberà).

L’any 1540 contractà un retaule d’alabastre per a l’església del Carme de Perpinyà, i el 1545, les imatges de la Verge i de sant Cristòfor, del mateix material, per a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.

També obrà les columnes i els capitells clàssics (1540) de les lògies del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Medicina Catalana, La

(Barcelona, octubre 1933 – setembre 1938)

Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera.

El primer número constituí un homenatge a Fabra. Defensava el català com a llengua científica.

Amb el subtítol “Portaveu de l’Occitània Mèdica”, publicava treballs d’una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l’amistat catalano-occitana.

L’últim número aparegut fou el 60.