(Barcelona, 1866 – 1880)
Revista especialitzada en numismàtica. N’aparegueren cinc volums i solia constar d’uns 300 pàgines amb il·lustracions.
És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes.
Tingué col·laboradors tan destacats com C. Pujol i Camps, el mateix A. Campaner, V. Vázquez Queipo, J. Cabré i Aguiló, A. Heiss, A. Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d’altres.
(Barcelona, 1969 – )
Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d’èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica.
Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina.
En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se’n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional.
(Catalunya, 10 març 1885)
Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII per una comissió presidida per Marià Maspons.
L’esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s’oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d’unificació del dret civil sobre la base del dret castellà.
Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l’11 de gener de 1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.
(Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735)
Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V.
Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat; aixó l’induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats.
Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència.
El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l’insígnia de l’entitat.
(Castelldans, Garrigues)
Espai natural protegit.
Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha.
Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, l’arpella pàl·lida o l’esmerla.
Nom artístic de la cançonetista aragonesa Francesca Marquès i López (1888-1962).
(Xerta, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 1721)
Cronista. Religiós servita, ministre provincial de l’orde a Catalunya.
Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d’Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes.
(Sau, Osona, vers 1600 – Catalunya, segle XVII)
“el Fadrí de Sau“ Bandoler.
Lloctinent de Joan de Serrallonga, el 1630 passà amb aquest a França durant l’ofensiva del duc de Feria, lloctinent de Catalunya.
Hi fou detingut el 1631, amb altres components de la banda -entre els quals el seu germà Rafael-, lliurat a les autoritats catalanes, fou condemnat a galeres.
(Castella, segle XII)
Dama. Fou muller de Ramon Folc de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona.
El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150.
Fills seus foren Ramon Folc, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.
Dades dels Països Catalans 