Arxius mensuals: Juliol de 2020

Mendoza i Garriga, Eduard

(Barcelona, 11 gener 1943 – )

Novel·lista en castellà, més conegut per Eduardo Mendoza.

Es donà a conèixer el 1975 amb la publicació de la novel·la La verdad sobre el caso Savolta, portada al cinema el 1978; la seguiren El misterio de la cripta embrujada (1979) o El laberinto de pasiones (1982) fins a arribar al gran èxit de lectors i de crítica que aconsegui amb La ciudad de los prodigios (1986) i Una comèdia ligera (1996).

En català ha escrit les obres de teatre Restauració (1990) i Els llimbs (1997).

Mendoza y Cárdenas, Francisco Hurtado de

(Castella ?, vers 1560 – Barcelona, 14 octubre 1615)

Segon marquès d’Almazán.

Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia.

Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells.

S’enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles.

Mencui

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme.

L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac.

Pertangué als ducs d’Híxar.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Menalt, Gabriel

(Mataró, Maresme, segle XVII – Barcelona, 1687)

(o Manald)  Músic i sacerdot.

Fou organista, per oposició, de Santa Maria del Mar de Barcelona (1679-87), on també fou mestre de capella durant un període breu.

Hom en conserva obres per a orgue, tientos, versos i motets de força interès i força qualitat.

Menahem ben Ya’qob ibn Saruq

(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Còrdova, Andalusia, segle X)

Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu.

De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d’Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d’aquest al rei dels Kuzarim.

Havent tornat d’un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu.

Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d’on escriví una carta, en vers, d’estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental.

Mena i Zamora, Teodor de

(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 13 octubre 1905)

Escriptor i músic. Germà de Carlota.

A Olot fundà i dirigí “La Aurora Olotense” (1859) i “El Faro de la Montaña”, a Barcelona “El Espectador” (1872), a Sabadell “Los Ecos del Vallés” (1880) i “Diario de Sabadell” (1881-86), a Arenys de Mar “Ecos de la Costa” (1886-88).

Va escriure el drama Arnau de la farga, l’estudi La industria de Sabadell… (1870), un oratori i fou l’autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).

Mena i Zamora, Carlota de

(Tortosa, Baix Ebre, 13 febrer 1845 – Manresa, Bages, 29 desembre 1902)

Actriu. Germana de Teodor.

S’inicià a la companyia de Julià Romea, i el 1865 era ja la primera actriu de la companyia de Valero i Vico. Treballà a diverses companyies, entre les quals les d’Antoni Tutau, que fou el seu segon marit.

Treballà als millors teatres de l’època: el Principal, el Romea, el Novetats, etc, on representà obres com Les heures del mas, Gal·la Placídia, La Dolores, etc.

Morí en plena representació de Locura d’amor.

Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya

(Catalunya, 1992 – 1995)

Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Recull la publicació d’alguns dels jaciments (d’època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.

Ha publicat un total de 17 volums.

Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña

(Catalunya, 1815)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.

Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.

Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.

Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.

És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.

Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona

(Barcelona, 1779)

Obra d’Antoni de Capmany de Montpalau. Impresa en quatre volums i sota els auspicis de la Junta de Comerç de Barcelona.

Bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del segle XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental.

Consta de tres parts ben diferenciades. La primera versa sobre l’antiga marina des del segle XI, les expedicions ultramarines, la tàctica naval, les antigues ordinacions i la història de les drassanes, del port i de la milícia naval.

La segona tracta del comerç i de la navegació en relació amb els diferents països europeus, les institucions, com el consolat i la llotja, les disposicions legislatives i els productes de comerç.

I la tercera és dedicada a la història econòmica de la indústria barcelonina, la reglamentació gremial i la legislació tècnica i econòmica. Comprèn una extensa col·lecció diplomàtica de documents justificatius fins al segle XVI i diversos apèndixs.

Fou reeditada, en tres volums, el 1961, amb una introducció, notes i compilació bibliogràfica a cura d’E. Giralt i Raventós i revisió documental de C. Batlle i Gallart: el text de tota l’obra constitueix el primer volum, i els altres dos comprenen, unificats, la col·lecció diplomàtica, els apèndixs i els índexs.