(estat espanyol, 13 setembre 1923 – 28 gener 1930)
Règim dictatorial. Nom amb que és coneix una part del regnat d’Alfons XIII de Borbó en que el general Miguel Primo de Rivera, exercí dictatorialment el poder.
En un principi les ambigües promeses fetes per Primo de Rivera feren que els sectors conservadors de Catalunya, i en especial la Lliga, donessin llur suport al cop d’estat. Tanmateix, pel decret de 18 de setembre de 1923, anomenat de Repressió del Separatisme, hom sotmetia als tribunals militars els atacs a la unitat de la pàtria i prohibia l’ús de la bandera catalana, i també el català, en les corporacions públiques del Principat.
La ruptura definitiva no s’esdevingué, però, fins al 9 de gener de 1924, quan Primo de Rivera comunicà als prohoms de la Unión Monárquica Nacional, la Federació Monàrquica Autonomista i la Lliga Regionalista la seva intenció de destituir les diputacions provincials (i, per tant, la Mancomunitat-; només els membres de la Unión Monárquica ho acceptaren, i Alfons Sala substituí Puig i Cadafalch en la presidència de la Mancomunitat
L’oposició s’estengué arran de fets com la destitució dels professors de les institucions docents de la Mancomunitat (maig 1924) o l’inici de l’afer del Col·legi d’Advocats de Barcelona (que havia d’acabar pel març 1926 amb la destitució i bandejament de la junta directiva presidida per Ramon d’Abadal, i també amb la definitiva dissolució de la Mancomunitat, pel juliol de 1925).
Així mateix, la CNT hagué de passar a la clandestinitat (maig 1924). Acció Catalana, des de l’octubre de 1923, condemnà el nou règim, impulsà un document de greuges, signat per Massó i Llorens i adreçat a la Societat de Nacions (abril 1924), i s’uní després als esforços de Joan Estelrich davant dels congressos de les Nacionalitats Europees (celebrades anualment a partir del 1925); membres d’Estat Català prepararen el fracassat complot de Garraf contra el rei (maig 1925), i poc temps després Macià intentà la invasió des de França (fets de Prats de Molló, pel novembre 1926). Unes altres accions de força foren l’atac anarquista contra la caserna de les Drassanes de Barcelona (relacionats amb els fets de Bera, novembre 1924) i la participació d’elements militars de Tarragona en el complot de la nit de Sant Joan del 1926.
Posteriorment, Primo de Rivera endurí la seva política: topà fins i tot amb sectors de l’Església, i especialment amb el cardenal Vidal i Barraquer, en oposar-se a l’ús del català en les predicacions (1928).
L’agreujament de la qüestió catalana donà un major pes als grups catalanistes no monàrquics; facilità un clar compromís d’una gran part del catalanisme amb el republicanisme i bandejà, en certa mesura, l’anterior influència de la Lliga al Principat.
A partir de l’any 1928, Primo de Rivera anà perdent la confiança de sectors de l’exèrcit a causa de la seva política, així com de les classes dominants, que començaven a ésser afectades per la crisi econòmica de l’any 1929, i el mateix Alfons XIII li retirà el suport per tal d’intentar salvar la institució monàrquica, la qual cosa l’obligà a dimitir.

Retroenllaç: Roigé i Rodó, Joan | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Publicitat, La | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nostra Parla | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Maseras i Galtès, Alfons | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Martorell i Trabal, Francesc | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Martínez i Domingo, Antoni | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Companys i Jover, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Maluquer i Viladot, Joan | Dades de Catalunya
Retroenllaç: López de Ochoa i Portuondo, Eduard | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Lluhí i Rissech, Joaquim | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Güell i López, Joan Antoni | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Gralla, La | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Gómez i Garcia-Ribera, Julià | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Goicoechea Cosculluela, Antonio | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Arquer i Saltor, Jordi | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Foment de la Sardana de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Fabra i Puig, Ferran | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Extensió d’Ensenyament Tècnic | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Esplà i Rizo, Carles | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Escola de Bibliotecàries | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nicolau i d’Olwer, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Emprèstit Pau Claris | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Díaz i Sandino, Felip | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Confederació Regional del Treball de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Catalana | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Carner i Puig-Oriol, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Carrasco i Formiguera, Manuel | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Carbó i Carbó, Eusebi | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Gassol i Rovira, Bonaventura | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Batet i Mestres, Domènec | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Arxius de l’Institut de Ciències | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Abadal i Calderó, Ramon d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Weyler i Nicolau, Valerià | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Unió General de Treballadors | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Unió de Sindicats Lliures | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Torres i Garcia, Joaquim | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Solidarios, Los | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sol i Mestre, Romà | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Societat Catalana de Filosofia | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Sindicat de Metges de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Primo de Rivera y Orbaneja, Miguel | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Prats de Molló, fets de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pomells de Joventut de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Perelló i Domingo, Marcel·lí | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Laboratori de Fonètica Experimental | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Júpiter, Club Esportiu | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades (IEMA) | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Institut de Química Aplicada (IQA) | Dades de Catalunya