Comarca de Catalunya: 956,62 km², 24.999 hab (2017), densitat: 26,13 h/km², capital: Ripoll

Situada entre la Cerdanya (nord-oest), el Conflent i el Vallespir (nord), la Garrotxa (est), Osona (sud) i el Berguedà (oest).

Formada per 19 municipis: Campdevànol – Campelles – Camprodon – Gombrèn – Llanars – les Llosses – Molló – Ogassa – Pardines – Planoles – Queralbs – Ribes de Freser – Ripoll – Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries – Setcases – Toses – Vallfogona de Ripollès – Vilallonga de Ter

GEOGRAFIA FÍSICA – És constituïda per l’alta vall del Ter i els seus afluents de capçalera. Morfològicament, s’hi poden distingir dos sectors diferenciats: el septentrional o alt Ripollès, format pels massissos calcaris del Pirineu, amb una altura que oscil·la entre 2.000 i 3.000 m, però de relleu suau (pic de Costabona, puig de Bastiments, el Puigmal, Balandrau i Puigllançada, entre altres), i el meridional o baix Ripollès, desenvolupat sobre els materials terciaris suaument plegats, on dominen les valls amples i les altituds moderades (1.535 m alt, màxima a la serra de Milany). La compartimentació del relleu dóna una gran individualitat a les diverses valls (vall de Camprodon, de Setcases i de Prats de Molló; valls de Núria, de Ribes, de Gombrèn, de Pardines, de Vallfogona i de les Llosses).

El clima es caracteritza pel fet d’ésser fred i humit; les temperatures són baixes durant tot l’any a conseqüència de l’altitud, i el perill de glaçades s’estén d’octubre a maig; les precipitacions són molt abundants (1.123 mm anuals a Camprodon), com a resultat del relleu muntanyós i de la presència de masses d’aire humit procedent del Mediterrani; el règim és bastant uniforme, ja que no existeix cap període de secada, però presenta un màxim estiuenc i un petit mínim hivernal (gener); les precipitacions de neu són notables al sector septentrional, on el període d’innivació dura alguns mesos.

La vegetació natural presenta un net predomini de les espècies submediterrànies; la clisèrie altitudinal es compon de rouredes amb sotabosc de boix als sectors baixos i solells, pins silvestres (en gran part estesos per l’home) entre 1.300 i 1.600 m, boscos subalpins de pi negre entre 1.600 i 2.300 m i prats alpins als sectors més alts. Hidrogràficament, pertany a la conca del Ter, que rep com a principals afluents el Freser (amb el Rigard, el Merdàs i el Segadell), el Ritort i les riberes de Vallfogona i de les Llosses.

POBLACIÓ – El poblament és antic i s’estructura amb característiques semblants a les actuals en el moment de la repoblació. Coexisteix el poblament dispers amb l’agrupat; els pobles se situen bé en replans d’erosió a les altes valls, bé al fons de les valls vora el riu, als sectors més baixos. Demogràficament, registrà un lleuger augment en la centúria 1860-1960, a pesar de l’existència d’un fort corrent d’èxode rural; a causa d’aquest èxode, iniciat des del 1900, 19 dels 25 municipis que tenia la comarca fins al 1960 (en l’actualitat en compta amb 19), patiren un retrocés poblacional notable, i s’incrementaren únicament aquells que tenien recursos, com la indústria i el turisme (Campdevànol, Camprodon, Ribes de Freser, Ripoll i Sant Pau de Segúries). D’ençà que el 1981 s’arribà al màxim demogràfic de tot el segle XX, amb més de 33.000 h, les xifres de població no han deixat de davallar, a causa principalment de la crisi del sector tèxtil i metal·lúrgic.

ECONOMIA – L’economia de la comarca s’ha basat tradicionalment en la ramaderia i les activitats industrials i artesanes. L’agricultura, obstaculitzada per les baixes temperatures i la dificultat d’obtenir camps de conreus prou amplis per poder ésser mecanitzats, és tant sols una activitat complementària; els conreus ocupen una petita part del territori. Els conreus més estesos són, al sector septentrional, el sègol, les patates (que arriben fins als 1.500 m alt) i els prats; al sector meridional, els conreus més característics són el moresc, les patates i els camps dedicats als farratges. La ramaderia ha tingut tradicionalment una gran importància, especialment de bestiar boví i oví, encara que aquesta última és en retrocés, mentre que augmenta el nombre de vaques, orientades cap a la producció de llet, als llocs més ben comunicats, i a la cria de vedells, als més allunyats. La transhumància hivernal a què obligava la inexistència d’aliments va desaparèixer en augmentar el règim d’estabulació. El bestiar porcí com més va més importància pren. L’explotació forestal ha anat perdent intensitat; hi ha excel·lents reserves de pi negre (fusta per a la construcció), de bedolls (fusta adequada per a la torneria) i de faigs (fusta per a mobles), rendibles gràcies a les facilitats de transport i la proximitat dels centres consumidors. De les antigues activitats industrials (forges, armeries, fabricació de claus i teixits), únicament la tèxtil ha persistit fins avui pel fet d’haver-se modernitzat al segle XIX amb la incorporació de l’aigua dels rius com a força motriu; malgrat això, el sector és en franca regressió. Els sectors turístic i de serveis han adquirit un major pes relatiu dins l’estructura econòmica de la comarca; hi sobresurten les estacions d’esquí i d’esports d’hivern de la vall de Núria, a més de l’atractiu que suposen els nombrosos monuments romànics.

HISTÒRIA – Hom no és gaire ben informat del poblament prehistòric (al Ripollès s’ha excavat poc). Hi ha documents segurs des dels primers temps dels metalls, quan la comarca fou part de l’àrea megalítica, com les del voltant, amb megàlits a Ripoll i a Gombrèn, i amb coves sepulcrals que corresponen a la mateixa civilització, com el forat de les Tombes de Santa Maria de Besora. Hi ha diverses coves amb materials que sembla que corresponen a l’edat del bronze, que caldrà estudiar amb detall, i un dipòsit de peces del bronze final a Ripoll. No hi ha notícies de poblament, fora de les estructures de coves, durant el primer mil·lenni aC, malgrat el paper important de la comarca com a nucli de comunicacions. Un panorama semblant és vàlid per a l’època romana, de la qual hi ha algun escàs vestigi arqueològic, com les ceràmiques de Besora, i indicis del paper exercit per les comunicacions, especialment la ruta del coll d’Ares. La toponímia d’origen romà fa pensar que la colonització romana (o la romanització) arribaren molt endins.

El Ripollès, que formava part, inicialment, dels comtats d’Osona i de Cerdanya, no constituí una entitat territorial fins a la fi del segle X, que formà un pagus del comtat de Cerdanya que el 988 esdevingué comtat de Ripollès o de Ripoll, unit el 1003 al de Besalú. Tanmateix, la vall de Ribes restà com a sots-vegueria de Ribes, unida al comtat, i després vegueria, de Cerdanya, encara que als segles XVI i XVII n’exercia el càrrec de sotsveguer el veguer de Camprodon. I, a més, a l’alta vall del Ter es formaren la vegueria de Camprodon i la vegueria de la Ral, que al començament del segle XVIII formaven de fet una sola vegueria, juntament amb la ampliada de Camprodon (acrescuda també amb Olot i les valls més properes de la Garrotxa)

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme