Comarca de Catalunya: 145,75 km², 2.232.833 hab (2016), densitat: 15.319,61 h/km², capital: Barcelona

Està format per 5 municipis: Badalona – Barcelona – l’Hospitalet de Llobregat – Sant Adrià de Besòs – Santa Coloma de Gramanet

GEOGRAFIA FÍSICA – Coneguda també amb el nom de pla de Barcelona. Limita al nord amb el Maresme i el Vallès Oriental, a l’oest amb el Vallès Occidental, al sud-oest amb el Baix Llobregat i a l’est amb la Mediterrània. Comprèn el territori del pla de Barcelona, entre la serra de Collserola, el tram de la Serralada Litoral entre el Llobregat i el Besòs, i la mar. Al peu del Tibidabo (512 m) s’estèn un pla tabular obert a mar, ondulat per uns serrats baixos paral·lels a Collserola, que van del turó de Monterols fins al turó de la Peira, amb les altures màximes del turó de la Rovira (261 m) i el Carmel (267 m).

Aquest pla s’acaba en un territori baix format per les aportacions dels torrents que baixen d’aquestes muntanyes i s’ajunten amb els deltes dels dos rius. D’un delta a l’altre s’allargassa la platja, interrompuda per l’elevació de Montjuïc i antigament pel mont Tàber. El clima del Barcelonès és temperat, amb forta humitat; les pluges hi oscil·len entre 500 i 600 mm.

POBLACIÓ – Més de dos terços de la població del Barcelonès es concentra a Barcelona, mentre que la resta ho fa en els altres quatre municipis que formen la comarca: Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs, a llevant, entre el Besòs i el Maresme, i l’Hospitalet de Llobregat, a ponent, entre la serra de Collserola i el Llobregat. Des de 1982 la població ha disminuït a tots els municipis, amb un total comarcal del 6,2%. El creixement vegetatiu, negatiu des de 1983, i un saldo migratori també negatiu, ocasionat per la tendència de la població d’anar a viure fora la comarca i la tornada dels immigrants als llocs d’origen, en són els motius.

ECONOMIA – El pes del sector primari en l’economia comarcal és mínim: només el 0,2% de la població activa. L’agricultura està en camí de desaparèixer, i la pesca, molt minoritària, es localitza als ports de Barcelona i Badalona. La indústria, molt afectada per la crisi dels anys 1980, està en procés de transformació i ha començat una lenta remuntada, gràcies en part a les fortes inversions de les empreses multinacionals. Els sectors més importants són el sidero-metal·lúrgic, químic, tèxtil, de l’alimentació i del paper i les arts gràfiques. S’hi dedica un 32,6% de la població activa, xifra a la qual s’ha de sumar el 5,6% dedicat a la construcció. El sector terciari, en canvi, aplega el 61,6% de la població activa i confirma la terciarització de la comarca i sobretot de Barcelona, amb un protagonisme destacat del comerç.

HISTÒRIA – Al Barcelonès no abunden els vestigis prehistòrics i no es poc parlar de poblament estable fins a l’establiment de les tribus ibèriques dels laietans, documentats a les fonts greco-romanes des del segle III aC. Els principals poblats, situats sempre dalt de turons, es localitzen al puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet), can Boscà (Badalona), el turó de la Rovira i al Putxet (Barcelona) i segurament a Montjuïc.

Conquerit el territori pels romans, fundaren l’establiment de Baetulo al turó badaloní de Dalt de Vila i de Barcino sobre el Tàber, que en època d’August fou reconegut com a colònia. A mitjan segle III, les hordes de gals i alamans arrasaren la comarca; Barcelona, fortament murallada, es convertí de fet en la capital del país, afermada posteriorment per la primacia del comtat homònim sobre els altres comtats catalans.

L’expansió del comerç marítim barceloní, al començament de la Baixa Edat Mitjana, afavorí el creixement de tota la comarca i es començaren a constituir un seguit de nuclis, futures parròquies del Barcelonès, al llarg de les rutes que arribaven a Barcelona. La industrialització dels segles XVIII i XIX hi aportà un nou impuls econòmic i demogràfic i facilità l’esclat de la Renaixença i del sentiment catalanista, motor de la recuperació de Catalunya. La divisió territorial de 1936 delimità la demarcació del Barcelonès a la de l’antic pla de Barcelona.

Enllaços web:  Estadístiques – Joves