Arxiu d'etiquetes: viles

Estellencs (Mallorca Tramuntana)

7 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,39 km2, 154 m alt, 344 hab (2014)

(cast: Estellenchs) Estès per una ampla vall, de pendents pronunciats, des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d’Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme i ha esdevingut centre de residències secundàries; l’agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall, dominada per l’església parroquial de Sant Joan, del segle XVII, i reformada al començament del segle XX, la qual té adossada una antiga torre de defensa.

El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836.

Enllaç web: Ajuntament

Estagell (Rosselló)

11 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,83 km2, 77 m alt, 1.950 hab (2012)

(fr: Estagel) Situat a les Corberes, al límit amb la Fenolleda i estès des dels contraforts occidentals del massís de Pena fins a la plana on conflueixen l’Aglí i la ribera de Maurí (pla d’Estagell).

El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior; i ha donat lloc a dues importants cooperatives vinícoles. Àrea comercial de Perpinyà.

La vila, a la dreta de l’Aglí, conserva un portal de l’antiga muralla; l’església parroquial conserva un retaule barroc del Roser, entre altres peces; també n’és notable, a la plaça, el monument a Francesc Aragó, fill de la vila.

Dins el terme hi ha dos menhirs, coneguts per les Encantades, l’ermita de Sant Vicenç i un cementiri visigòtic.

Esporles (Mallorca Tramuntana)

21 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 35,23 km2, 198 m alt, 4.940 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra de Tramuntana a la vall del torrent d’Esporles, des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma.

Pinedes i alzinars; la resta de la superfície és ocupada per conreus, amb predomini del secà, sobretot oliveres, garrofers i ametllers. Al regadiu s’hi conreen hortalisses. Altres activitats: ramaderia (ovina, bovina, porcina i cabrum) i, per la proximitat de Palma, indústria (construcció, tèxtil i derivada de l’agricultura) i serveis. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al fons de la vall, i comprèn els barris de la Vila Vella, es Balladors i la Vila Nova. Església parroquial de Sant Pere, bastida a primers del segle XX sobre el temple primitiu del segle XIII.

Dins el terme hi ha el poble de s’Esgleieta i el casal de sa Granja d’Esporles, a part d’altres possessions.

Enllaç web: Ajuntament

Eslida (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 18,13 km2, 381 m alt, 877 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, o riu d’Eslida; el coll d’Eslida (688 m alt) comunica la vall amb la conca del Palància; al vessant sud de la serra d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. Terreny muntanyós.

Hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L’altra font de l’economia és el turisme interior; l’agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població no ha parat de disminuir durant tot el segle XX.

La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Eslida; l’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d’Espadà (1526).

Enllaç web: Ajuntament

Escaldes-Engordany, les (Andorra)

10 Respostes

Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)

Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.

Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).

El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.

En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.

Enllaç web: Comú

Ènguera (Canal de Navarrés)

22 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Canal de Navarrés (País Valencià): 241,75 km2, 318 m alt, 5.291 hab (2014)

(cast: Enguera)  Ocupa una gran extensió de terreny al sud de la comarca i al nord de la serra Plana, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt muntanyós (serra d’Énguera, darrer contrafort del Caroig).

Els conreus, predominantment de secà (oliveres, ametllers, garrofers, vinya i cereals), són a la plana o vall d’Ènguera, al nord del terme, on el relleu es fa més suau. De regadiu, s’hi conreen tarongers i hortalisses. Ramaderia ovina i apicultura, La indústria tèxtil de gran tradició al segle XVIII i part del XIX, manté encara una certa activitat, però en conjunt la vida econòmica ha perdut pes i la població ha anat minvant durant tot el segle XX. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila es troba al peu de la serra Plana, a la vall d’Ènguera, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel, edificada el segle XVI i que va ésser reconstruida després del terratrèmol de 1748.

Dins el terme hi ha les caseries de Navaló, Benalí, entre d’altres.

Dolores (Baix Segura)

11 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,7 km2, 4 m alt, 7.237 hab (2014)

(ant: La Virgen de los Dolores o Los Dolores) Situat a la plana al·luvial del delta del Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls, a la zona de parla castellana del País Valencià.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme, aprofitant diverses sèquies que faciliten el drenatge d’una plana al·luvial amb molt poca pendent; s’hi conreen hortalisses, cereals, cotó i patates, complementada amb algunes activitats industrials. Hi ha ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial d’Oriola.

La vila és coneguda popularment per La Majada, traçada a cordill, ha seguit en general les línies originàries. Sorgí el 1732 com a cap de les Pies Fundacions.

El terme comprèn, entre d’altres, les caseries de Mayayo i la Florida.

Enllaç web: Ajuntament

Deià (Mallorca Tramuntana)

21 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)

Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.

Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.

A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.

Enllaç web: Ajuntament

Culla (Alt Maestrat)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.

Enllaç web: Ajuntament

Cretes (Matarranya)

5 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 52,73 km2, 563 m alt, 601 hab (2014)

(o Queretes, cast: Cretas) Situat a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta. El sector sud és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (si bé només la meitat del territori és conreada): oliveres, vinya i cereals, la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura, l’apicultura i algunes activitats industrials com la producció d’oli. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és damunt la partió d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya; conserva una part de l’antiga muralla; l’església parroquial de Santa Maria i Sant Joan és del 1566, amb façana renaixentista.

Dins el terme, on s’han trobat importants pintures prehistòriques als barrancs dels Gascons i del Bullent, hi ha els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes.