Arxiu d'etiquetes: viles

Saix (Alt Vinalopó)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 63,48 km2, 471 m alt, 9.696 hab (2015)

(cast: Saj o Sax) Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l’Arguenya, a l’est i la serra de Cabrera a l’oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s’estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m.

La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d’altres derivats de la pell. La població té actualment un signe demogràfic ascendent.

La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l’antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (segle XVI), renaixentista, amb elements gòtics.

El municipi també comprèn la colònia de Santa Eulàlia.

Saidí (Baix Cinca)

8 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 92,58 km2, 155 m alt, 1.852 hab (2015)

(cast: Zaidín) Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Llitera, a l’esquerra del Cinca.

L’economia és basa en el sector primari; l’agricultura és fonamentalment de regadiu, gràcies a l’existència del canal de Saidí. Els conreus més extensos són els de cereals (blat, moresc, ordi), seguits dels de farratges, oliveres i fruiters (ametllers, fonamentalment). Ramaderia de llana i bovina, avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és prop de la riba esquerra del Cinca. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila, estigueren fortificades. Al nord de la població, s’aixequen les restes de l’antic castell de Saidí, d’origen islàmic.

Sagra (Marina Alta)

3 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)

Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.

Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.

Rossell (Baix Maestrat)

10 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 74,9 km2, 504 m alt, 1.020 hab (2015)

Situat al límit amb Catalunya, a la dreta del riu de la Sénia (límit nord-oriental), drenat a més pel riu Cérvol i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà.

L’agricultura és majoritàriament de secà (oliveres sobretot, a més d’ametllers, cereals i vinya); hi ha unes poques hectàrees de regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina i l’avicultura tenen una importància secundària. Indústria del paper i del moble. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila (rossellans) és a l’esquerra de la riera de Rossell; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. El 1971 li fou agregat el terme de Bel.

El municipi comprèn, també, l’antic molí i fàbrica de Malany i el llogaret de les Cases del Riu.

Enllaç web: Ajuntament

Rojals (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 27,56 km2, 8 m alt, 18.127 hab (2015)

(cast: Rojales) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura.

L’agrícola és la base dels seus recursos econòmics, i en la major part és de regadiu; els conreus principals són els cítrics i les hortalisses, seguits del blat i el blat de moro. Al secà hi ha ametllers, oliveres, cereals i garrofers. Població en ascens, un cop frenada l’emigració que es dirigia a Barcelona, Elx i França.

La vila és en bona part a la dreta del riu. L’església parroquial és dedicada a sant Pere. El terratrèmol de l’any 1829 esfondrà totalment la població.

La població disseminada correspon en bona part als antics llogarets de La Garriga, Las Heredades, Saavedra i Torrejón de San Bruno.

Enllaç web: Ajuntament

Riba-roja de Túria (Camp de Túria)

17 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 57,7 km2, 125 m alt, 21.499 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Horta i la Foia de Bunyol, a banda i banda del riu Túria.

Més de tres quartes parts del terme són conreades: els conreus de regadiu són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Riba-roja, amb aigües procedents del Túria. El principal conreu és el taronger, seguit de les hortalisses. Al secà s’obtenen els conreus mediterranis (cereals, olivera i vinya). Les principals indústries són les de ceràmica i de materials per a la construcció, i també l’alimentària. Àrea comercial de València. Des del 1900 la població s’ha més que duplicat, amb un creixement accelerat a partir del 1950.

Vila d’origen islàmic, a la dreta del Túria. Església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Relleu (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)

Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.

Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaç web: Ajuntament

Ràfels (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 35,67 km2, 627 m alt, 142 hab (2014)

(cast: Ráfales) Situat a l’esquerra del Tastavins, a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop. El sector forestal és ocupat per pins, alzines i matollar.

Agricultura amb conreus de secà, principalment oliveres, vinya, ametllers i cereals; el poc regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es dedica a hortalisses, cereals, patates i oliveres. Ramaderia de bestiar oví; avicultura i apicultura. Fins al 1970 foren explotats uns jaciments d’argila. Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és al peu d’un tossal (798 m alt) on hi ha l’ermita de Sant Rafael; església parroquial de l’Assumpció de Maria.

Quatretonda (Vall d’Albaida)

8 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 43,20 km2, 224 m alt, 2.402 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat, al nord de la comarca, al límit amb la Costera, on penetren els relleus de la serra Grossa. Només una quarta part del terme es conrea; la resta és ocupada per la vegetació natural (boscos de pins i extenses àrees de matolls).

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predominen els conreus de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) sobre els de regadiu (tarongers i hortalisses), per als quals s’aprofiten aigües procedents de fonts. Explotació de pedreres de marbre. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La població viu fortament concentrada en un únic nucli; hi ha hagut un lleuger increment demogràfic durant el segle XX (2.115 hab el 1900), malgrat l’existència d’un corrent emigratori.

La vila és al sector més pla del terme; destaca l’església parroquial dels Sants Joans (segle XVI), d’estil renaixentista.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rosamont.

Enllaç web: Ajuntament

Quart de Poblet (Horta)

22 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014)

Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l’oest de València.

L’agricultura és molt important; per al regadiu s’aprofiten aigües derivades del Túria i d’altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. Àrea comercial de València.

La població s’ha multiplicat per 15 durant el segle XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a la immigració procedent d’Andalusia, de Conca i d’Albacete.

La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al segle XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d’un aqüeducte romà.

El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades.

Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d’ací ve el nom).

Enllaços web: Ajuntament – Amics de la Passejà