(Vic, Osona, 1864 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte i religiós del Cor de Maria.
Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l’església del Cor de Maria, a Buenos Aires.
(Vic, Osona, 6 juny 1867 – 1 febrer 1900)
Poetessa. Morí jove. Col·laborà a diverses publicacions catalanes.
(Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)
Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.
(Vic, Osona, 1851 – 1890)
Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal.
(Vic, Osona, 1 desembre 1886 – abril 1966)
Escultor. Destacà com a imatger.
També ha estat realitzador de pessebres i de figures típiques catalanes.
Berenguer Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.
Bernat Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.
Bernat Espanyol (Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II de Catalunya (1287). S’encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l’illa, de cara al seu aprofitament immediat.
Pere Espanyol (Catalunya, segle XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)
Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.
Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
(Vic, Osona, segle XVII)
Escriptor. Doctor en drets, fou canonge degà del capítol d’Urgell.
Escriví Variae juris super clericorum vita… (inèdit) i La adulación en la figura (1647).
Bernat Destorrents (Vic ?, Osona, segle XIV) Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l’inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d’aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època.
Celestí Destorrents (Catalunya, segle XIV) Copista. Estigué al servei del monestir de Poblet i probablement no era monjo. És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons.
Pere Destorrents (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d’artistes d’aquest cognom, seria el més antic dels coneguts.
Ramon Destorrents (Barcelona, segle XIV) Pintor. Apareix documentat el 1391. És possible descendent del seu homònim de major fama i potser al pare del notable miniaturista Rafael.
Dades dels Països Catalans 