Darder i Feliu, Jeroni
4 Respostes
(Barcelona, 1804 – 1 febrer 1889)
Veterinari. Bon investigador de la seva especialitat, en publicà diversos tractats originals i traduïts.
Fou el pare de Francesc i d’Antoni Darder i Llimona.
Arxiu d'etiquetes: veterinaris/es
Danés i Casabosch, Ramon
(Barcelona, 1883 – 1957)
Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d’escorxadors i vaqueries a Lima.
El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l’Escola Superior d’Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929).
Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l’aviram (1922).
Costa i Batllori, Pere
(Barcelona, 11 gener 1933 – )
Veterinari, especialista en nutrició animal.
Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1973) i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (1977), des d’on promogué la creació de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.
Professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal.
Concellon i Martínez, Antoni
(Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 – Barcelona, 6 febrer 2018)
Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976.
Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares.
Fundà la revista “Pausa” (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d’“El Correo Catalán” (1955-78).
S’ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques.
És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns.
Castella i Bertran, Enric
(Amer, Selva, 20 març 1924 – Madrid, 16 gener 2013)
Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d’enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia.
Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d’investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l’Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid.
Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat estudis sobre els desenvolupaments ramaders i sobre les civilitzacions animalistes.
Casadevall i Vilanova, Pere
(Olot, Garrotxa, 1927 – 14 febrer 1999)
Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina.
Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties.
És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.
Carol i Foix, Agustí
(Barcelona, 1923 – 24 novembre 1996)
Veterinari i polític. Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955), branca en què posteriorment ha desenvolupat un intents mestratge professional.
Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Fou nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya al primer govern de Jordi Pujol (1980).
De la conselleria estant promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí, diverses agrupacions de defensa sanitària, diferents àrees de racionalització de la inseminació artifical i impulsà decididament el cooperativisme agrari.
Ha publicat nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines.
Fou elegit (1985) primer president del Consell dels Col·legis Veterinaris de Catalunya.
Camacho i Ariño, Lluís
(Saragossa, Aragó, 1918 – Barcelona, 20 desembre 1995)
Veterinari. El 1946 es traslladà a Barcelona on ha realitzat tota la seva tasca professional. Fou el responsable del control higiènic-sanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles (1980).
Ha col·laborat activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals (AVEPA, 1963) i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
Ha publicat destacats treballs sobre antropozoonosi, encologia i higiene.
Brufau i Estrada, Magí
(Reus, Baix Camp, 1921 – 28 octubre 2006)
Veterinari. Pioner d’avicultura científica a l’estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls.
Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus.
D’ençà de la seva fundació (1962), fou vice-president de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola.
Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona (1980), president de la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (1981) i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de Tarragona.
Bonilla i Elias, Maria Teresa
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 4 agost 1918 – 4 gener 1992)
Veterinària. Diplomada en sanitat i en parasitologia, el 1946 guanyà la plaça de veterinari municipal de l’ajuntament de Barcelona.
El 1976 passà a exercir com a cap del Servei de Zoonosis Transmissibles.
Ha estat la primera dona veterinària de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 