Arxiu d'etiquetes: vescomtat Narbona

Foix i de Cardona -germanes-

1 Resposta

Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.

Agnès de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.

Felipa de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.

Sibil·la de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.

Ermengarda I de Narbona

Deixa un comentari

(França, segle XII – Perpinyà, 1194)

Vescomtessa de Narbona. Filla d’Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys.

Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors.

Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.

Eimeric VI de Narbona

1 Resposta

(França, segle XIII – vers 1328)

Vescomte de Narbona. Fou fet presoner l’any 1285 per Pere II de Catalunya a Perpinyà per l’ajut que prestà a Jaume II de Mallorca.

Tanmateix, arreglà els problemes jurisdiccionals existents entre Jaume II de Mallorca i el comte de Foix.

Matfred I de Narbona

Deixa un comentari

(França, 924 – 969)

Vescomte de Narbona, pel seu casament amb la vescomtessa Adelaida, filla del vescomte Odó I i de Riquilda de Barcelona, filla única del comte Guifré II.

Fou succeït pel seu fill Ramon I.

Guillem III de Narbona

Deixa un comentari

(França, segle XV)

Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.

Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.

Guillem II de Narbona

1 Resposta

(Narbona, França, 1370 – Verneuil-sur-Avre, França, 14 agost 1424)

Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit.

Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya-Aragó (1410), assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir (1412).

Ferran I d’Antequera intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16). Arribà finalment a signar una capitulació amb el rei Alfons IV el Magnànim (1420), pel qual venia l’Alguer a la corona catalano-aragonesa.

Garsenda de Besalú

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)

Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.

Eimeric II de Narbona

1 Resposta

(Narbona, França, vers 1088 – després 1134)

Vescomte de Narbona. Primogènit del vescomte Eimeric I de Narbona i de Mafalda, successor seu en el comtat de Narbona.

Lluità contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i Carcassona (1124), i l’any 1131 va ésser l’executor del testament de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Riquilda de Barcelona -vescomtessa Narbona-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Narbona ?, França, 962)

Vescomtessa de Narbona. Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda.

Fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona.

El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l’arquebisbe Aimeric.

Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.

Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.

L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.

Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.