(Catalunya, segle XIV)
(o de Sant Martí Sarroca) Denominació emprada a mitjan segle XIV pels So com a substitutiu del vescomtat d’Évol.
Sant Martí, vescomtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: vescomtat Évol
Évol, vescomtat d’
(Catalunya Nord, segle XIV – )
Títol senyorial, creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So i constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent.
Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet; a mitjan segle XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas.
Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1720, per decisió del consell d’estat francès.
El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d’Évol, bé a la bastida d’Oleta.
Castre-Pinós i de Tramaced, Pere Galceran de
(Ribagorça, abans 1413 – vers 1460)
Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i germà de Felip (V) Galceran. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d’Évol (Rosselló).
Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol (1424-25).
Sostingué un plet amb Bernat I de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest (1454).
Fou el pare de Guillem Ramon, d’Ivany i de:
Joan de Castre-Pinós i de So (País Valencià, segle XV – Roma, Itàlia, 1506) Prelat. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d’Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496.
Castre-Pinós de So i Carròs -germans-
Eren fills de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So.
Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, 1450 – 1497) La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II el Catòlic). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó.
Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs (Ribagorça, vers 1455 – 1530) Fou el successor del seu pare. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Pere de Planella, i posteriorment serví Ferran II el Catòlic a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’acaidia de Cosenza. Morí sense fills.
Castre-Pinós i de So, Guillem Ramon de
(Catalunya, segle XV – 1484)
Vescomte d’Évol. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà d’Ivany i de Joan. Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.
Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà (1458), i governador de Rosselló i de Cerdanya (1460). En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell: Vilanova de Banat i Arsèguel (1468).
Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el Rosselló i la Cerdanya.
Fou el pare de Francesc i de Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs.
Dades dels Països Catalans 