(Catalunya, segle XI – 1126)
Demarcació de l’antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard I (1079).
El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.
Besalú, vescomtat de
11 Respostes
Arxiu d'etiquetes: vescomtat Besalú
Udalard II de Besalú
(Catalunya, segle XI – 1123)
Vescomte de Besalú (vers 1115-1123). Fill de Pere.
Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest.
Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada.
Udalard I de Besalú
(Catalunya, segle XI – vers 1115)
Vescomte de Besalú (vers 1055 – vers 1115). Fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.
Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078. Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona.
Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló; segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, on figura com a marmessor de Ramon Berenguer I. Morí poc després de l’expedició del 1114 a les Balears, en la qual, segons Tomic, participà.
Fou casat amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut.
Udalard Bernat *
Veure> Udalard I de Besalú (vescomte de Besalú, segle XI-vers 1115).
Guifré II de Besalú
(Catalunya, segle X – Besalú, Garrotxa, 957)
Comte de Besalú (927-57). Fill i successor de Miró I de Besalú i II de Cerdanya dit el Jove, i d’Ava.
Fou el fundador del monestir de Sant Pere de Camprodon.
Prestà homenatge al rei de França Lluís IV, en donar-li aquest un precepte per al monestir abans esmentat, i sembla que fou el darrer comte català que prestà homenatge al rei francès.
Fou assassinat per un clergue, Adalbert, el qual portà a terme una revolta contra ell i ocupà el seu castell.
Guifré I de Barcelona
(Catalunya, vers 840 – 11 agost 897)
(el Pelós o Pilós) Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona–Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (mort 848) i de la seva esposa Ermessenda.
Miró I el Vell (mort 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s’encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya.
Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (mort 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona.
Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d’una regió central, les comarques d’Osona i Bages, que eren terra de ningú d’ençà de la revolta (826-827) d’Aissó. Per la situació estratègica d’aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del Llobregat, Cardener i Segre; Guifré ho féu entre el 879 i el 890, aproximadament.
Guanyà la vall de Lord per al comtat d’Urgell, recuperà el pagus de Berga, dependència tradicional del comtat de Cerdanya, i establí el comtat nou i únic d’Osona en terres ausonenques i manresanes.
La repoblació es realitzà a base d’aprisions, la major part directament per Guifré, pels fidels de la seva cort i també per una gran massa de camperols. Guifré i la seva muller Guinedilda fundaren també els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (vers 885).
Al marge de l’empresa repobladora, entre el 885 i el 892, Guifré hagué d’afrontar els problemes derivats de la usurpació del bisbat d’Urgell pel clergue Esclua. Aconseguí que Esclua i el seu protegit Ermemir, bisbe de Girona, fossin deposats (concili d’Urgell, 892).
La repoblació de les comarques centrals, amb la reconstrucció de la fortalesa de Cardona, obligà els serraïns a fortificar Lleida (882) i a atacar les terres del comte en una sèrie d’enfrontaments (883-884 i 897), en l’últim dels quals Guifré fou ferit greument i morí pocs dies després.
Ermessenda (de Besalú)
(Catalunya, vers 1050 – vers 1120)
Senyora dels castells de Beuda i de Montagut (Garrotxa), i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li féu donació nupcial del castell de Mont-ros.
Testà el 1119 i féu hereu el seu nét, el vescomte Udalard II.
Cervera, Ponç Hug de
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Noble. Es casà amb Beatriu de Bas, filla del vescomte Udalard I de Besalú i d’Ermessenda.
El 1078 rebé l’Espluga de Francolí per tal de repoblar la contrada.
El 1127 la seva muller heretà el vescomtat de Besalú. Els Cervera es convertiren així en vescomtes de Bas a partir de Pere de Bas, fill gran de Ponç Hug i de Beatriu.
Figurà a vegades al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 