Arxiu d'etiquetes: vescomtat Bas

Torroja, Hug de

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – Marsella, França, 1221)

Regent del vescomtat de Bas. Fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí per tant d’Hug Ponç de Bas.

L’any 1195 morí sense fills Ponç de Bas, regent o lloctinent del vescomte en absència d’Hug Ponç. La lloctinència passà aleshores al jove Hug de Torroja. Fou conseller de Pere I el Catòlic als darrers anys d’aquest.

En 1208, amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, es féu càrrec de diversos castells que Guerau de Cabrera hagué de posar en custòdia com a sanció pels seus intents d’usurpar el comtat d’Urgell. Fou l’encarregat de pledejar per la dissolució del matrimoni entre Pere I i Maria de Montpeller, pretensió que era refusada pel papa.

Deixà hereva la neboda Agnès, muller de Ramon Folc de Cardona. La lloctinència del vescomtat de Bas passà a ser ocupada per la germana d’Hug, Eldiardis de Torroja, que era casada amb Ramon de Palau.

Ramon d’Empúries -vescomte Bas-

(Catalunya, segle XIII – 1339)

Vescomte de Bas (1323-31). Prior de l’orde de l’Hospital a Catalunya. Era fill d’Hug V d’Empúries (1269-77) i de Sibil·la de Pallars.

En morir el 1322 el seu nebot Malgaulí (Ponç VI d’Empúries), l’últim dels comtes emporitans de llinatge comtal, tingué l’oportunitat d’ésser el successor al comtat, prèvia renúncia al priorat de Catalunya, segons el testament del seu germà Ponç V d’Empúries. No hi va voler renunciar i llavors el comtat passà al vescomte Hug de Cardona (Hug VI d’Empúries).

Fou un personatge important a les corts de Jaume II i d’Alfons III. Tingué el senyoriu del vescomtat de Bas, fins que passà al patrimoni reial, després que el monarca li hagués satisfet un deute.

Palau, Simó de

(Catalunya, segle XIII – 1247)

Fill de Ramon de Palau i d’Eldiardis de Torroja.

L’any 1231 es casà amb Gueraua d’Anglesola, filla de Guillem II d’Anglesola, i en aquesta ocasió Eldiardis cedia a Simó la lloctinència que tenia sobre el vescomtat de Bas.

El 1243 començà a titular-se’n vescomte, ja que els Bas residien a Sardenya des de més de mig segle enrera. Aquesta usurpació evident, avalada per raons pràctiques, no fou discutida pels reis.

A la seva mort deixà hereva la seva filla Sibil·la, sota la tutela de la muller Gueraua.

Palau, Sibil·la de

(Catalunya, després 1231 – després 1280)

Vescomtessa de Bas. Filla de Simó de Palau i de Gueraua d’Anglesola, rebé el títol a la mort del seu pare (1247).

Vers el 1262 es casà amb el comte Hug V d’Empúries. Amb el seu fill Ponç V (1277-1313), mantingué unes relacions tan difícils, que a la mort del seu marit (1277) ella s’estimà vendre el vescomtat al rei Pere el Gran (1280).

Més tard, però, Ponç V rebé el vescomtat de Bas de part del rei i després el cedí al seu germà Hug.

Cabrera, Bernat V de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1400 – 1466)

(o Bernat Joan de Cabrera)  Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Casat amb Violant de Prades.

Intervingué en la campanya d’Alfons IV el Magnànim d’Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s’oposà a la corona en la qüestió agrària.

Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l’exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida.

En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Isabel de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescabalar-se del dot incobrat d’Isabel.

Cabrera, Bernat IV de

19 Respostes

(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).

Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.

Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.

Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:

Aldonça de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.

Elionor de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.

Timbor de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.

Cabrera, Bernat III de

10 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Tordehumos, Castella, 1368)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte d’Osona. Fill de Bernat II de Cabrera, reuní el patrimoni més gran de Catalunya.

Per venjar la mort del seu pare, lluità al costat dels castellans i aixecà els seus territoris contra Pere III el Cerimoniós.

El 1350 es casà amb Margarida de Foix-Castellbó. Foren els pares de Bernat IV de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XIV)  Actuà de procurador del seu germà, quan, el 1372, fou restituïda a Bernat, per la corona, una part del patrimoni familiar que havia estat confiscat anys enrere. Morí jove.

Cabrera, Bernat II de

38 Respostes

(Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, Aragó, 26 juliol 1364)

Vescomte de Cabrera i de Bas. Conseller de Pere III el Cerimoniós, derrotà als nobles de la Unió Aragonesa (Épila, 1348) i de la Unió valenciana (Mislata, 1348).

Comandà les expedicions a Sardenya (1353 i 1354) i la presa de l’Alguer, i organitzà la marina catalana (Ordinacions del fet de la mar, 1354).

En perdre el favor del rei a causa de l’enemistat entre el seu fill, Bernat III de Cabrera, i l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fou executat.

Bas, vescomtat de

66 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIV)

Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa. Era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú, que prengueren aquest títol després de l’extinció del comtat de Besalú (1111).

El primer vescomte fou Pere Udalard de Bas. Pere de Bas reconegué, o vengué, el vescomtat a Simó de Palau, i el 1280, la seva filla Sibil·la el vengué al rei Pere II el Gran, però el 1285 aquest en féu donació a Ponç V d’Empúries.

El 1300 el rei Jaume II el Just la confiscà a Huguet IV, comte de Squillace, per la seva adhesió a Frederic II de Sicília, el 1315 el sobirà donà el vescomtat a Malgaulí d’Empúries, i quan aquest morí (1322), retornà a la corona.

Jaume II el lliurà a Ramon d’Empúries, en penyora d’una hipoteca, la qual fou liquidada el 1331, llavors Alfons III el Benigne el vengué a Huguet d’Empúries, el seu antic propietari que el canvià per altres feus al seu parent Bernat II de Cabrera (1335), el qual el lliurà tot seguit al rei Pere III el Cerimoniós, el qual el retornà el 1352 al mateix Bernat de Cabrera, que li fou confiscat el 1364.

El 1381 el rei retornà el vescomtat a Bernat IV de Cabrera, i des d’aquesta data el títol restà vinculat a la casa de Cabrera i a la descendència posterior.

Bas, Ponç de -noble, s. XII-

11 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1195)

Noble. Tercer fill de Ponç. Ajudà als seus germans Hug i Ramon a prendre als sarraïns Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca (1151). Dos anys després, amb Ramon, dirigí el setge de Siurana, el darrer bastió sarraí al Principat.

A la mort del seu pare (1154), el seu germà gran Hug heretà el vescomtat de Bas, i el 1175 el nomenà hereu del vescomtat en cas de morir sense fills. Devers el 1177 restà de lloctinent al vescomtat, per la marxa d’Hug a Sardenya per protegir-hi la germana d’ambdós Agalbursa.

Ponç perdé la seva condició d’hereu al casar-se Hug a l’illa i tenir-hi un fill, Hug Ponç, el qual heretà el títol vescomtal però mai sortí de l’illa. Ponç seguí regint el vescomtat, ara en nom del seu nebot.

Serví fidelment Alfons I el Cast i morí sense successió. Aleshores fou nomenat lloctinent del vescomtat de Bas Hug de Torroja, fill de la seva germana petita Gaia.