Vall, afluent per la dreta de la Valira d’Encamp, prop de Soldeu, entre el pic alt de la Cometa (2.710 m alt), el Negre de Juclà i el de la Cabaneta. A la seva capçalera hi ha el port de Fontargent, a la frontera amb França.
És d’origen glacial com denota la característica forma de U, i la seva zona lacustre; és solcada pel riu d’Incles.
Hi ha algunes bordes, destinades, a l’estiu, al bestiar.
(Montanui / Benasc, Ribagorça)
Veure> Vallhiverna (vall del Pirineu axial).
Vall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent de l’Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d’Aitana.
Ocupa una extensió d’uns 121 km2. una part dels quals s’han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest.
(cast: Eriste) Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist. L’església parroquial és dedicada a sant Feliu.
Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist).
Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l’Éssera.
Vall del Pirineu central, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al nord pel massís del mont Perdut, a l’est pel de Pocets i a l’oest pel de Salueza aigües avall del pantà del Cinqueta.
Al sud-oest la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, a la qual aflueix, per la dreta, la vall de la Comuna. La vall (Sin, Serveto i Señes) comprèn els municipis de Gistaín, de Sant Joan de Plan, de Plan i l’antic de Sin. La capital és la vila de Plan.
L’economia és de muntanya, amb recursos hidroelèctrics i miners (galena i cobalt).
Formà part del bisbat de Roda -després, de Lleida– des del 1080 fins al 1571, dins l’ardiaconat de Benasc, i fins al 1305 del Principat de Catalunya.
(Conflent)
Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d’Évol, que davallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.
Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament.
(Safor / Marina Alta)
Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d’arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla.
Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d’Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Afluent esquerrà del Tec, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant septentrional de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares, dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares, el veïnat de la Farga de Galdares.
(Alcoià)
Veure> foia de Castalla (vall).
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Nom antic de la vall de Cabrils (a les Garrotxes de Conflent).
Dades dels Països Catalans 