Arxiu d'etiquetes: valls

Cabrils -Conflent-

(Aiguatèbia i Talau, Conflent)

Masia (872 m alt), situada prop d’Orellà, a la dreta del riu de Cabrils, que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i dels Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riu d’Évol, a Oleta. Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia.

La vall de Cabrils (antigament anomenada la vall del Feu) comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà; aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent.

Al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel hi ha la torre de Cabrils.

Sogorb (Alt Palància)

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Palància (País Valencià): 106,08 km2, 364 m alt, 9.073 hab (2015)

(cast: Segorbe) Situat al sud-oest de Castelló de la Plana, a la riba dreta del Palància (o riu de Sogorb), a la zona de parla castellana del País Valencià.

Important mercat agrari, la irradiació del qual ultrapassa la comarca, domina l’Alt Millars i penetra lleument pels Serrans i el Racó. Hi ha conreus de secà (garrofers, oliveres, ametllers, vinya) i de regadiu, especialment fruiters (pereres, pomeres, cireres), Indústria tèxtil, ceràmica, metal·lúrgica. Gran part de la població activa, però, treballa al sector terciari. Important nus de comunicacions entre València i Saragossa. Capital d’una àrea comercial, dependent de l’àrea de València.

La ciutat està situada a la vall de Sogorb, destaca la catedral d’origen gòtic, restes de la muralla medieval, antic palau de Medinaceli (casa de la ciutat), esglésies de Sant Pere (segle XIII) i de la Sang, barroca, el santuari de l’Esperança, i restes de l’antic alcàsser de Sogorb, on hi havia el Raval de Sogorb. Es la seu episcopal de la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir d’Àrguines, els llocs de Torques i de Càrrica.

Saünc (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 76,02 km2, 1.124 m alt, 308 hab (2015)

(ort trad: Sahun, cast: Sahún) Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l’estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d’estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) i matollar.

Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters.

El poble és a la dreta de l’Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista.

El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.

Bulès, el

(Rosselló)

(o riu del Bolès)  Riu, afluent dretà de la Tet. Neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.

Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la sèquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé paral·lelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneix al seu col·lector.

La vall del Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó.

Bugaia

(Xixona, Alacantí)

Vall, al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta.

Inclou els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa.

Borriol, riu de

(Plana Alta)

(o riu Sec)  Riu (27 km), neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol.

El seu curs alt forma la vall de Borriol, petita prolongació de la Plana de Castelló; té una direcció nord-est – sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda.

Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, tomba vers el sud – sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est – nord-est i s’extingeix en el regadiu de la Plana abans d’arribar a la mar.

Bóquer

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Possessió, a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i es Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer.

A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l’est, anomenat el morro de Bóquer.

Puigpunyent (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,60 km2, 223 m alt, 2.016 hab (2014)

(ant: Perpunyent) Situat al sector oest de l’illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d’Estellencs la separen de la costa.

La població viu de l’agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s’hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d’Andratx.

Enllaços web: AjuntamentEscola Puig de na Fàtima

Bixquert

(Xàtiva, Costera)

Despoblat, situat a la vall de Bixquert, que s’estén entre les serres de Vernissa i del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat) i alineades en direcció sud-oest – nord-est, i la serra Grossa.

Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d’estiueig als vessants de la muntanya.

Bini

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Antiga possessió, a la capçalera de la coma de Bini, petita vall que davalla fins a cala Tuent.