Arxiu d'etiquetes: valls

Canal, vall de la

Deixa un comentari

(Alacantí / Alcoià)

Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el sud-oest al nord de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.

Limiten aquesta depressió, al nord, les serres del Carrascar d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull del Moro (alineació que talla el barranc del Molinar) i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó (o de la Carrasqueta), del Rentonar i dels Plans.

És compresa als termes d’Ibi, Xixona i Alcoi (partides de la Canal Alta i de la Canal Baixa).

Vernet (Conflent)

13 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)

(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.

Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.

Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.

El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.

Vall d’Uixó, la (Plana Baixa)

23 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 67,10 km2, 118 m alt, 31.828 hab (2014)

(o la Vall-llarga o la Vall del Duc) Situat a la vall d’Uixó, accidentat al nord pels vessants de la serra d’Espadà, a les ribes del Belcaire, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre.

Es conrea gran part del territori municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els garrofers (secà) i els de cítrics (regadiu). La indústria ocupa una gran part de la població activa total; hi sobresurt la fabricació de calçat, desenvolupada a partir del 1940, i de la qual s’havia convertit en un dels primers centres productors. Increment del turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en ascens (immigració).

La ciutat és a l’esquerra del riu, dividida en dos sectors: el Poble de Dalt, amb l’església parroquial de l’Àngel Custodi (segles XVII-XVIII) i el Poble de Baix, amb l’església parroquial de l’Assumpció, amb portada i campanar barroc (segle XVIII), i el palau dels ducs de Medinaceli. Santuari de Sant Josep.

Poblat ibèric de la Punta d’Orlei i altres restes prehistòriques per tot el terme municipal.

Fou centre de la fillola de la Vall d’Uixó, que depenia de la jurisdicció del castell d’Uixó.

Enllaços web: Ajuntament – Penya Cicloturísta

Vall d’Ebo, la (Marina Alta)

18 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,43 km2, 394 m alt, 254 hab (2014)

(o Ebo) Situat a la part interior del Marquesat, accidentat per la serralada pre-bètica valenciana, ocupa un eixamplament (vall d’Ebo) on el relleu més destacat és la serra d’Ebo (945 m alt).

Una pluviositat prou favorable permet el conreu d’oliveres, substituïdes progressivament per ametllers i altres fruiters (pomeres, cirerers), a més de cereals i farratges; a més del regadiu de font, resten pastures i ermots. Ramaderia. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Situat al centre de la vall, és format pels antics llocs de Benixuaip i de Villans, els quals, juntament amb els despoblats de Benicais, Benissit, Serra i la Cairola, eren habitats per moriscs, dependents de la fillola de la vall de Gallinera.

El 1609 els moriscs s’aixecaren arran de l’expulsió.

Enllaç web: Ajuntament

Campcardós, serra de

11 Respostes

(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)

(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).

S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.

Taurinyà (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,50 km2, 584 m alt, 328 hab (2013)

Situat a la vall o ribera de Taurinyà (dita també la Ribereta), al peu del massís del Canigó, que accidenta el sector meridional del terme. Drenada per la riera de Lliterà, afluent, per la dreta, de la Tet.

Economia agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i pastura i farratge). La ramaderia (bestiar cabrum, boví), complementa d’economia. Ha esdevingut un important centre d’estiueig i d’excursions (refugis de Balaig i dels Cortalets).

El poble és troba a l’esquerra de la riera de Lliterà, al nord del terme; l’església parroquial de Sant Fruitós conserva un campanar del segle XII i a l’interior escultures i retaules del segle XVII.

Tàrbena (Marina Baixa)

22 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 31,67 km2, 560 m alt, 661 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d’artesania. Forma part de l’àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s’aixecava el castell de Tàrbena; l’església parroquial de Santa Bàrbara és del segle XVIII.

El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.

Sureda (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 34,54 km2, 42 m alt, 3.107 hab (2013)

(fr: Sorède) Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la vall de Sureda, amb el bosc de Sureda, regada per la riera de Sureda, que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda.

Economia agrària: els conreus, que són de secà, es destinen a oliveres i a la vinya, que ocupa preferentment els terrenys més plans; producció de vi. També hi és important la producció de fruita. Ramaderia bovina, que aprofita els amplis terrenys dedicats al pasturatge. Població en ascens.

El poble és situat al peu de la serra de l’Albera. L’antic castell de Sureda és situat al costat de l’església parroquial, romànica.

El municipi també comprèn el poble de la Vall de Montbram, les antigues esglésies de Santa Maria de la Coberta i de Santa Magdalena de Veda i el castell d’Oltrera.

Cadí, vall de -Conflent-

12 Respostes

(Castell de Vernet, Conflent)

Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.

És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.

Sornià (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 29,99 km2, 573 m alt, 501 hab (2013)

(fr: Sournia) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant nord del roc de Rosselló (1.314 m alt).

Modesta economia agrària amb conreus de vinya, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia. Centre d’estiueig.

La vila és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris: la Vila, que és el nucli primitiu, al voltant de l’església parroquial i les restes del castell de Sornià (del segle XVI, destruït en gran part a l’inici del segle XX); i el Puig de Sornià.

Dins el municipi hi ha també les interessants esglésies pre-romàniques de Santa Felicitat i de Sant Miquel, així com el despoblat d’Arçar, els antics castells de Carbós i del Castellàs de Sornià.

La vall de Sornià és esmentada ja l’any 1020.