Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Vinyoles, Narcís

4 Respostes

(València, vers 1445 – 1517)

Escriptor. Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de la ciutat, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499).

Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en “llengua toscana”.

A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510).

Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d’amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497).

Vinaixa, Josep Jordi

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1866 – Madrid, 23 abril 1934)

Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'”El Globo” i altres diaris. Més tard ho fou d’“El Pueblo”, de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d’“El Progreso”.

Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona.

Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas.

Viló i Rodrigo, Josep

Deixa un comentari

(València, 1802 – Montcada de l’Horta, Horta, 9 febrer 1868)

Pintor. Format a l’Acadèmia Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa.

Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió.

Villena i Vila, Melcior de

Deixa un comentari

(Carpesa, València, 11 febrer 1564 – València, 13 desembre 1655)

Metge i botànic. Es doctorà a la Universitat de València, on obtingué aviat la càtedra d’herbes. Fou metge dels virreis i de l’arquebisbat. Refusà de ser-ho del rei Felip IV. Herboritzà molt al Principat, País Valencià, Castella i Portugal. Fundà el col·legi dels Sants Reis d’Orient, de València, destinat a estudiants pobres (1643). Fou objecte d’un homenatge a l’Escola Mèdica de París.

Publicà Apologetici operis doctoris Michaelis Hieronymi Romà, edició crítica (1620) i Castigatio reclamationis, també sobre els treballs de Romà (1624). Ambdués obres aparegueren amb pseudònim. Obra seva és també la titulada Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la Muy Noble y Leal Ciudad de Valencia, año de 1647 (1648).

Restaren inèdits els seus treballs més importants: Libro de hierbas, Disputatio de plantis in undecim sectiones distributa, i De ustionibus et cauteriis.

Villena, Isabel de

1 Resposta

(València, 1430 – 2 juliol 1490)

Escriptora i monja clarissa. Filla natural d’Enric de Villena. Fou criada a la cort valenciana de la reina lloctinent Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim. A quinze anys ingressà al monestir de monges clarisses de la Trinitat, d’on fou elegida abadessa el 1463.

La seva única obra coneguda, la Vila Christi, escrita per a edificació de les monges, fou impresa el 1497. Malgrat el títol llatí, és escrita en llengua catalana, en un estil viu i popular.

Villarroya i Sanz, Tomàs

Deixa un comentari

(València, 8 juny 1812 – 4 abril 1856)

Poeta. Iniciador de la Renaixença al País Valencià, seguidor de les orientacions i els particularismes del moviment de la literatura catalana que, guiat per Rubió i Ors, donà un tipus de poesia romàntica on eren expressats els sentiments íntims i subjectius.

El seu poema Cançó és l’equivalent a l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i al País Valencià en ésser apologista de la llengua popular amb col·laboracions a “El Liceo” i “El Fénix”.

Villarroya i Llorens, Enric

Deixa un comentari

(València, 30 març 1843 – 9 març 1899)

Polític. Estudià a França i a Bèlgica. D’ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l’abandonà per la política. Fou secretari del ministre d’estat (1868-69) Juan Álvarez de Lorenzana.

Dirigí el diari “La Patria” de Madrid i col·laborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez. Publicà la novel·la Eulalia (1865).

Villar i Palasí, Josep Lluís

Deixa un comentari

(València, 30 octubre 1922 – Madrid, 7 maig 2012)

Polític. Germà de Vicent. Doctorat en dret (1945), fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión (1950) i altres diversos alts càrrecs. El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la universitat de Madrid. Després fou nomenat ministre d’educació (1968-73).

Ha publicat Observaciones sobre el sistema fiscal español (1951), Intervención económica de la industria (1965), etc.

Villar i Belenguer, Rafael

Deixa un comentari

(el Canyamelar, València, 22 febrer 1931 – València, 26 juliol 1983)

Poeta i dramaturg. És autor dels reculls poètics Cendra (1949), L’alba als ulls (1951), Entre la set i els llavis (1958), Història d’unes hores (1970, premi València de poesia 1962) i La lluna dins d’un càntir (1982).

La seva poesia és influïda per Francesc Xavier Casp. Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat (1971). Ha publicat el drama Vençut per la ironia (1959).

Villalonga i Villalba, Ignasi

Deixa un comentari

(València, 13 juliol 1895 – Benicàssim, Plana Alta, 13 novembre 1973)

Financer i polític. Estudià dret a Deusto (País Basc), i es doctorà (1914) amb la tesi Régimen municipal foral valenciano (1926). De nou a València (1916), es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València.

Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista (1918). Presidí la Cambra de Comerç (1928-30) i intervingué en l’entrada del capitalisme local (1927) en el Banc de València. Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians (1929), que presidí fins el 1932.

Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat (1934 i 1936); el 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat (fets del Sis d’Octubre), la presidí com a governador general de Catalunya. El 1933 entrà al Banco Internacional de Industria y Comercio i, com a conseqüència, a la Compañía Española de Petróleo SA, que presidí.

Durant la guerra civil de 1936-39 col·laborà en l’organització econòmica de la zona franquista. En la postguerra reorganitzà el Banc de València i el Banco Central i impulsà la creació del consorci Bancor. Fundà Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Dragados y Construcciones i altres empreses.

Publicà l’opuscle Substantivitat del valencianisme (1919) i nombrosos articles.