Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Sirera i Turó, Josep Lluís

2 Respostes

(València, 14 gener 1954 – 8 desembre 2015)

Autor teatral. Crític de teatre en diversos periòdics del País Valencià i del Principat. Amb el seu germà Rodolf col·laborà en la trilogia El brunzir de les abelles (1975), Còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1980).

Posteriorment va escriure Tardor traïda (1979) i novament amb el seu germà Cavalls de mar (1988) i La ciutat perduda (1994). També ha publicat els assaigs El fet teatral dins la societat valenciana (1979) i Passat, present i futur del teatre valencià (1981, premi Crítica del País Valencià).

Simonet i Lombardo, Enric

Deixa un comentari

(València, 2 febrer 1866 – Madrid, 20 abril 1927)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou deixeble de Bernat Ferrándiz. Obtingué premis importants. Fou professor de l’Academia de San Fernando de Madrid.

Simó i Terol, Trinitat

Deixa un comentari

(València, 1935 – 2 agost 2020)

Historiadora de l’art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com “Estudis Pro-Arte”.

D’entre les seves obres destaquen les dedicades a l’arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980).

Siles i Ruiz, Jaume

Deixa un comentari

(València, 16 abril 1951 – )

Poeta en castellà. Especialitzat en filologia llatina, residí a Viena, on fou el director de l’Instituto Español de Cultura i l’agregat cultural de l’ambaixada espanyola.

La seva lírica té una inclinació cap a la poesia pura i considera el llenguatge com l’element fonamental, instrument i finalitat alhora, de la seva obra.

Ha publicat Génesi de la luz (1969), Canon (1973), Música de agua (1983), Trans-textos (1986) i Columnae (1987), entre d’altres.

Sigüenza i Ortiz, Marià

Deixa un comentari

(València, vers 1795 – 1860)

Pintor i gravador. El Museu de València guarda la còpia que féu del famós quadre de Mengs La Verge i l’Infant. Més personal és la seva obra de gravador de coure.

Sigüenza i Alonso, Manuel

Deixa un comentari

(València, 23 agost 1870 – 16 març 1964)

Pintor. Deixeble de Josep Aixa. Conreà de preferència el paisatge. Fou acadèmic i secretari de l’Acadèmia de Sant Carles.

Es dedicà molt a funcions docents a diversos centres i també en una acadèmia particular molt concorreguda.

Sevilla Andrés, Diego

Deixa un comentari

(València, 15 juny 1911 – agost 1982)

Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento.

Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960).

Settier i Aguilar, Alexandre

Deixa un comentari

(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)

Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.

Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).

Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

Serret i Comín, Nicasi

Deixa un comentari

(València, 13 desembre 1849 – 7 juliol 1880)

Pintor. Féu la carrera d’arquitecte. Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès, a València, i de Domenico Morelli, a Roma.

Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca (adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid), obra influïda per Emili Sala i E. Rosales.

Serred i Mestre, Josep

Deixa un comentari

(València, 1874 – 30 gener 1933)

Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del segle XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902.

Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc.

En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València.