Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Caro, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XV – 12 març 1524)

Dirigent agermanat. Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors de la revolta de les Germanies a València (1519-22). Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles I, i, hàbil diplomàtic, aconseguí el reconeixement de les Germanies (novembre 1519).

Pel maig de 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València; pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza, refugiat a Dénia, per tal d’aconseguir -infructuosament- que retornés a València.

Elegit pel consell general de València capità general (19 juny 1521) de la host ciutadana per a lluitar contra l’exèrcit del lloctinent. Comandà la host fins a Alzira; no pogué impedir un intent de saqueig del castell de Corbera, propietat del duc de Gandia, i, incapaç de controlar l’exèrcit, deixà el càrrec i tornà a València.

Des d’aleshores gestionà repetidament l’anada de l’infant Enric d’Aragó i Pimentel a València i propugnà la renúncia al càrrec dels jurats i el desarmament dels oficials.

Després de la rendició de València (19 octubre 1521) fou destituït del seu càrrec de racional, però, reposat de seguida, el conservà fins el febrer de 1522.

Durant la repressió del 1524 fou empresonat a Simancas i, per ordre de Germana de Foix, lloctinent de València, traslladat a aquesta ciutat, executat i, posteriorment, esquarterat.

El 1530 el seu fill Joan Baptista Caro n’aconseguí la rehabilitació.

Carles i Alonso, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1832 – 1900)

Polític. Formà el Partit Republicà Federal. Participà a la revolució del 1868. Durant la Primera República era diputat a corts (1873).

Prengué part a la revolució cantonal. Abandonà la política en imposar-se la Restauració.

Cardona i Roís de Liori, Sanç de

2 Respostes

(País Valencià, vers 1526 – València, després 1571)

Primer marquès de Guadalest (1542). Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga. Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, néta de Cristòfor Colom.

Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassals una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important.

Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà igualment la pressió indirecta dels turcs; recomanà, a més, l’aixecament armat dels moriscs.

Processat per la inquisició de València el 1569 (la instrucció havia estat iniciada ja el 1540), fou forçat a abjurar de levi i a pagar 2.000 ducats, i confinat al monestir de Sant Pau de Conca (Castella) (1570). Traslladat el mateix any a un monestir de València, el 1571 li fou commutada la pena per la de reclusió dins el terme de la ciutat.

Cardona i Pertusa, Josep de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – València, 1732)

Arquitecte. És autor de l’església de Sant Sebastià i de la sagristia de Sant Martí, ambdues a València.

Cardona i Genovès, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1763 – 1809)

Religiós carmelità. Els seus sermons li donaren fama. Alguns d’ells foren publicats.

Cardona, Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – València, després 1560)

Pintor. Fill de Joan Cardona, amb el qual col·laborà en l’exercici del càrrec de pintor de la ciutat de València (nomenat el 1523).

Treballà almenys fins al 1560.

Cardells i Aleman, Joan

1 Resposta

(València, 21 març 1948 – 6 juliol 2019)

Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials.

Des de l’any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester i Bonilla, passà a integrar l’Equip Realitat.

També és autor d’escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans.

Carboneres i Quiles, Manuel

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 24 desembre 1829 – València, 8 febrer 1880)

Erudit. Llibreter d’ofici, fou finalment conservador de l’Arxiu Municipal de València.

Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876).

Carbonell i Sánchez, Maria

Deixa un comentari

(València, 27 abril 1852 – 27 agost 1926)

Pedagoga. Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València. Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional.

Publicà obres didàctiques: Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez, i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat.

Carbonell i Mir, Eugeni

Deixa un comentari

(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.

Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.