(València, 1852 – 1917)
Autor i actor teatral. Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac (1874), Quatre còmics d’ocasió (1881), La iridectomania (1887), etc, i també algunes sarsueles en castellà.
Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València.
Joan Collado (València, 1731 – 1767) Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.
Lluís Collado (València, segle XVI) Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.
Lluís Collado (País Valencià, segle XVIII) Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.
(València, 1746 – 1824)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786.
Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals.
(València, 1849 – 1915)
Industrial. Dirigí l’empresa metal·lúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic.
És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València el segle XIX.
(Masquerola, Aragó, 1410 ? – València, 1474)
Eclesiàstic i diplomàtic. Fou canonge del capítol de València.
Regalà a la seu dos antependis, amb escenes de la Crucifixió i la Resurrecció, finament brodats, que es conserven actualment.
(València, després 1607 – 1670)
Poeta en català i castellà. Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655. Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví (1668) i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669.
Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època. Sembla que escriví també comèdies que foren representades.
Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Conegut popularment per el Fideuer pel seu petit comerç de pasta de sèmola. S’oposà a la invasió dels francesos i defensà el català de València. Fou regidor de València del 1820 al 1823.
Publicà Col·lecció de vàries conversacions al·lusives al nou sistema constitucional (1820) i diàlegs en vers i en prosa, sovint de to humorístic, destinats a propagar les idees liberals, i difosos primer en plecs solts.
Encara que els seus versos són mancats de mèrit literari, tenen el d’haver estat una de les poques manifestacions escrites en català que existien a València per la seva època.
(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)
Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,
Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.
(Vivar, Castella, vers 1043 – València, 10 juliol 1099)
(Rodrigo Díaz de Vivar) Guerrer. Sota el vassallatge d’Alfons VI de Castella, operà a Llevant, fent tributaris (1089) els regnes de taifa d’Albarrasí i de València, però, en no presentar-se a una crida del rei castellà, aquest li confiscà els seus dominis.
El Cid, aliat del rei de València, derrotà i va fer presoner el comte Berenguer Ramon II de Barcelona (1090). Conquerí la ciutat de València (1094) en plena època de domini dels almoràvits, els quals no pogueren recuperar-la (1102) fins després de la seva mort.
(València, 27 desembre 1835 – 12 maig 1894)
Bibliòfil. Obrer metal·lúrgic fins al 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició.
El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana.
La seva col·lecció particular de llibres antics (uns 1.500 volums) passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València.
Dades dels Països Catalans 