Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Duran i Tortajada, Miquel

4 Respostes

(València, 20 agost 1883 – 28 novembre 1947)

Escriptor i periodista. Germà d’Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaixement”.

Dirigí el “Diari de Sabadell” i “La Publicitat”, i, retornat a València, fundà la revista, “La República de les Lletres”.

La seva poesia –Cordes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to civil, emotiu i de vegades popular.

Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València.

Duran i Tortajada, Enric

2 Respostes

(València, 27 agost 1895 – 28 juny 1967)

Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia.

El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular.

Duato i Chapa, Josep

1 Resposta

(Montcada de l’Horta, Horta, 26 novembre 1899 – València, 15 març 1990)

Industrial i polític. Empresari seder, presidí (1932) el Col·legi de l’Art Major de la Seda de València.

Fou secretari (1930) de la Dreta Regional Valenciana i diputat a les corts per la CEDA de la circumscripció de València (1936).

Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València (1939) en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia.

Dualde i Serrano, Manuel

Deixa un comentari

(Burjassot, Horta, 16 juny 1914 – València, 9 gener 1955)

Historiador i llicenciat en dret. Membre de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l’Escola d’Estudis Medievals, a l’Institut d’Estudis Històrics, etc).

Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948).

Dualde i Furió, Vicent

2 Respostes

(València, 3 juliol 1851 – 12 març 1917)

Jurista i polític. D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública.

Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.

Fou el pare de Joaquim Dualde i Gómez.

Domínguez i Barberà, Martí

1 Resposta

(Algemesí, Ribera Alta, 21 juny 1908 – València, 10 agost 1984)

Periodista i escriptor. Ha estat director de “Las Provincias”.

A part d’uns assaigs, en castellà, sobre les arrels de la història valenciana i sobre Blasco i Ibáñez, ha escrit teatre (El milacre dels Milacres, 1969; El cigne fora de l’aigua, 1977) i la novel·la sobre el món rural Els horts (1972).

Domingo, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – segle XIX)

Impressor i llibreter. Publicà “El Observador Político y Militar de España” i opuscles patriòtics durant la guerra del Francès.

Refugiat a Palma de Mallorca el 1810, hi edità obres patriòtiques i liberals (sobre Jovellanos, Arriaza, etc) i imprimí l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.

En caure el règim constitucional, es traslladà a València, però fou portat a Mallorca i fou condemnat a un desterrament de quatre anys a Eivissa i privat a perpetuïtat d’exercir el seu ofici.

El 1817 era a València, associat amb el seu gendre, Ildefons Mompié, continuador de la impremta.

Domingo, Lluís

2 Respostes

(València, 1718 – 1770)

Escultor i pintor. Deixeble del pintor Hipòlit Rovira i de l’escultor Baptista Balaguer.

Director d’escultura de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles quan encara es deia Acadèmia de Santa Bàrbara.

Talent de pas entre el barroc i el neoclàssic, deixà obres valuoses, com els treballs de la capella de Sant Joaquim i Santa Anna a l’església de la Sang de Llíria.

Domingo, Francesc

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)

Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.

Domènech i Taberner, Josep

1 Resposta

(València, 1815 – 1879)

Industrial impressor. Estudià filosofia i lletres a València.

Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869.

En col·laboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família.

Fou el pare de Frederic Domènech i Cervera.