Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Gómez i Serrano, Nicolau Primitiu

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 10 setembre 1877 – València, 11 novembre 1971)

Escriptor, editor i bibliòfil. Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana. President de Lo Rat Penat (1932-35) i degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia.

Fou fundador de l’editorial Sicània (1955) i la revista “Sicània” (1958). Defensà, des d’abans de la guerra civil, la denominació de bacavés per a la llengua catalana.

Fou autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval (1932), El bilingüisme valencià (1936), De paleotoponímia valenciana, Onda i Quart onda (1949).

Industrial, creà una important biblioteca particular de més de 30.000 volums, especialitzada en qüestions valencianes.

Gómez i Salvador, Constantí

1 Resposta

(València, 7 novembre 1864 – 25 maig 1937)

Pintor. Format amb Francesc Garcia i Marco i Joan Peyró. Obtingué premis importants en exposicions tant nacionals com internacionals.

Dedicat preferentment a a aquarel·la i al quadret a l’oli de petit format, exercí també la docència, a Manises i a València.

Conreà el retrat, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb la dels impressionistes.

Gómez i Novella, Vicent

1 Resposta

(València, 13 maig 1871 – 3 setembre 1956)

Pintor i fotògraf. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo.

Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren.

Fou director del Centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València.

Gómez i Marco, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, 1698 – València, 1776)

Arqueòleg i eclesiàstic. Es doctorà en teologia. Fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de València..

Publicà diverses obres d’arqueologia i també algunes de caràcter religiós

Gómez i Ferrer, Ramon

1 Resposta

(València, 21 desembre 1862 – 11 juny 1924)

Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l’Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista “La Medicina Valenciana” i el sanatori de Malva-rosa.

Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar.

Gómez d’Orga, Antònia

1 Resposta

(València, 1715 – 1780)

Impressora. Muller de Josep Jaume d’Orga i Ximeno, a la mort del qual continuà la impremta familiar, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1.062 peces de teatre castellà antic.

Foren fills seus Josep, Antònia i Tomàs d’Orga i Gómez.

Gómez de Barreda i Salvador, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 24 juliol 1849 – 1923)

Marí. Fou comandant, al llarg de la seva carrera, de deu navilis de l’armada espanyola; també fou comandant de marina de la província de València.

Es distingí en la defensa del port de Manzanillo (Cuba), fet que narrà en l’opuscle Los yankees en Manzanillo (1898). Assolí el grau de contraalmirall.

Gomes i Corella, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1560/65 – 1638)

Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.

És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).

És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.

Goerlich i Lleó, Xavier

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1886 – 25 març 1972)

Arquitecte. Estudià a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914. Desenvolupà la seva carrera professional a València.

Les seves millors obres són anteriors al 1920 i acusen la influència del modernisme. Però, més tard, optà per un eclecticisme clàssic i monumentalista, ignorant per complet el nou corrent racionalista que s’estava imposant per tot Europa, com la part de la plaça de Castelar, que fou dissenyada per ell (1931).

Gisbert i Calabuig, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)

Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.

És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).

Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.