Arxiu d'etiquetes: València (hist)

Banc de València

3 Respostes

(València, 20 març 1900 – 29 juliol 2013)

Entitat bancària. Fundada pel financer asturià Tartiere amb una finalitat especulativa. El 1927 un grup financer valencià l’adquirí i l’impulsà. Així restà format un nucli valencianista, que, amb d’altres valencians, vertebrà el Banco Central.

Durant els anys 1930 fou el primer de la cambra de compensació valenciana. El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispano-Colonial. Desfet quan el primer absorbí aquest darrer. Malgrat que el Banc de València restà com un element del grup del Banco Central, en termes de federació connectà, com ja ho havia fet, amb grans empreses vinculades al País Valencià.

En promulgar-se la llei bancària del 1962, rebé més autonomia dins el grup del Banco Central i obrí moltes sucursals. Aquesta autonomia s’acabà el 1984, a conseqüència d’una situació financera delicada, motivada per inversions del Banc en el sector immobiliari i per la morositat d’alguns clients importants.

El Banco Central, que tenia el 40% de les accions, intervingué directament i substituí el president i el director general per homes de la seva confiança. El 1984 els seus dipòsits eren de 138.054 milions de pessetes.

Almoina, l’ -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.

Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.

Té una superfície de 2.500 m2.

Alba -Horta-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Antiga alqueria, situada entre Patraix i Paiporta.

Aigües de València, Tribunal de les

13 Respostes

(València, 1238 – )

Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d’existència, en època musulmana, d’aquest tribunal o d’una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris.

Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l’Horta de València.

Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència.

Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies.

Agrupació Valencianista de la Dreta

Deixa un comentari

(València, 1930 – 1939)

Organització política. Fundada com a prolongació de la Dreta Regional Valenciana. Les dues entitats tenien el domicili social al mateix edifici, i l’activitat pública de l’Agrupació fou inexistent.

El sector més valencianista de la societat, s’escindí el 1933 per tal de fundar l’Acció Nacionalista Valenciana.

Aceiteras Reunidas de Levante SA

Deixa un comentari

(València, 1962 – )

(Arlesa)  Empresa oleícola. Constituïda per produir oli i farina de soja. En el seu capital participa la multinacional nord-americana Bunge.

El 1975 absorbí un grup d’empreses andaluses productores d’oli de girasol i d’oliva.

El 1980 la xifra de vendes fou de 15.622 milions de ptes. i tenia 515 empleats.

Acción Valenciana

1 Resposta

(València, 1923 – 1939)

Partit polític. Fou creat ja iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.

La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç de València, la Federació Patronal i Lo Rat Penat. A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana.

Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial. Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924.

El canvi d’orientació de la política de la Dictadura (supressió de la Mancomunitat de Catalunya) i el manifest desinterès de la burgesia valenciana impossibilitaren l’efectivitat d’aquest avantprojecte.

Acció Nacionalista Valenciana

3 Respostes

(València, agost 1933 – 1936)

Partit polític. Ideològicament molt semblant a la Dreta Regional Valenciana.

A partir del juny de 1935, adoptà el nom d’Acció Valenciana.

Reivindicava l’autonomia del País Valencià.