Arxiu d'etiquetes: València (hist)

Sant Francesc de València

3 Respostes

(València, Horta)

Antic convent franciscà, situat prop de l’actual casa de la ciutat, al solar ocupat després per la plaça de Castelar.

Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Il·luminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de la Boatella. Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat.

L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinacs, transformada al segle XVII i restaurada el 1814. El convent i el claustre també foren reedificats al segle XVIII. El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública. Des del 1835 el convent es convertí en caserna.

Fou demolit el 1891 i transformat en parc i plaça pública. El 1892 els franciscans retornaren a València i construïren un convent nou prop de l’església de Sant Llorenç, antiga parròquia de la ciutat fins aleshores.

Sant Cristòfol de València

Deixa un comentari

(València, Horta)

Antic convent de monges agustinianes, fundat a la ciutat, sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.

L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia.

En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians.

Regiment de la Cosa Pública

2 Respostes

(València, 1384 – 1385)

Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis. Escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l’ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat.

L’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics. La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València.

Real de València, el

5 Respostes

(València, segle XIV – 1811)

Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.

Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.

Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.

El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.

Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.

El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.

Raval de València, el

Deixa un comentari

(València, Horta)

Antiga moreria de la ciutat, situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanas o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana). Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica.

Disposava d’una mesquita (actual església parroquial de Sant Miquel), carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart.

Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455; el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se. Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 (el 1602 hi vivien només 9 famílies).

Rascanya -València-

4 Respostes

(València, Horta)

Antiga alqueria d’època islàmica, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I el Conqueridor a Guillem d’Aguiló.

La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l’esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d’hortalisses.

Rafalell i Vistabella

2 Respostes

(València, Horta)

Antic terme (2,31 km2), a la costa, enclavat entre els termes de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell.

Era format per les caseries de Rafalell i de Vistabella.

Maestrat Nou / Maestrat Vell

1 Resposta

el Maestrat Nou, el  (València, Horta)  Zona de l’horta de la ciutat, que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat). Comprenia els termes de Burjassot, Godella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.

el Maestrat Vell  (País Valencià)  Nom donat a una part de la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou.

Jesús -València-

1 Resposta

(València, Horta)

Antic convent franciscà (Santa Maria de Jesús), situat als afores de la ciutat, prop de Patraix, fundat el 1428 per Matteo de Reggio, sota la protecció de la reina Maria de Castella.

L’església fou molt reformada al segle XVII. El convent subsistí fins al 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda.

La diputació hi instal·là el manicomi provincial (1866).

Hospital dels Folls

3 Respostes

(València, 1409 – 1866)

Institució benèfica d’assistència als dements. Creada a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí I l’Humà (1410).

És considerat com el primer hospital psiquiàtric d’Europa. L’hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l’Hospital General de València.

El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré.