Arxiu d'etiquetes: València (bio)

Ximena Díaz

Deixa un comentari

(Astúries, vers 1046 – Castrillo del Val, Castella, 1116)

Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V de Castella. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid.

Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña.

Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.

Valldaura, Nicolau de

Deixa un comentari

(València, segle XIV – segle XV)

Marí i ciutadà. Serví Alfons IV el Magnànim. Fou capità de la galera reial a l’expedició de 1420 en què el monarca anà a Sardenya i Còrsega i, finalment, a Nàpols.

Valldaura, Bernat de

Deixa un comentari

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 era un dels delegats de València a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Valda -llinatge-

1 Resposta

(València, segle XVI – segle XVII)

Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589)  Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.

Trilles, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606).

Suau, Bernat

Deixa un comentari

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Siurana, Jaume

2 Respostes

(València, segle XVI)

Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València.

Amb Andreu Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.

Sant Llàtzer, mestre de

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI)

Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del segle XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València.

Malgrat l’època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre de Martínez Vallejo.

Gauna, Felip de

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Deixà en manuscrit una Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, que fou publicada en dos volums, el 1926, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.

Garrido de Villena, Francesc

1 Resposta

(València ?, 1520 – segle XVI)

Poeta en castellà i cavaller.

Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l’Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja.

Un sonet seu figura al final de Las obras… así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.