(Vacarisses, Vallès Occidental)
Depressió de la Serralada Pre-litoral entre el turó de Cardús (581 m alt) i la serra de coll Cardús (628 m alt), per on passà l’antic camí de Terrassa a Manresa.
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Depressió de la Serralada Pre-litoral entre el turó de Cardús (581 m alt) i la serra de coll Cardús (628 m alt), per on passà l’antic camí de Terrassa a Manresa.
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
(Vacarisses, Vallès Occidental, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Teòleg. Canonge ardiaca de la catedral de Barcelona, ocupà una càtedra de filosofia a la universitat.
És autor del llibre Sermones para las ferias sextas de quaresma (1713), i de l’opuscle Sermón en la fiesta de acción de gracias por el recobro de la salud del rey Felipe V (1702).
(Vacarisses, Vallès Occidental, 1704 – Barcelona, 14 febrer 1782)
Militar i administrador. Fill de Josep d’Amat i de Planella. Membre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1721), visqué a Malta (1721-28) i a Madrid i participà a les campanyes d’Àfrica i d’Itàlia. Visqué també uns anys a Mallorca. Exercí, durant sis anys, la Capitania General de Xile (1755-61).
El 1761 fou nomenat virrei del Perú, càrrec que exercí fins al 1776. S’esforçà a restablir l’autoritat en el virregnat i reprimí diversos sollevaments. Davant el perill d’una guerra amb Anglaterra, bastí notables fortificacions, creà un cos de milícies cíviques i reorganitzà l’exèrcit. També finançà expedicions a Tahití i a l’illa de Pasqua.
Fou representant del despotisme il·lustrat i es preocupà de fomentar la cultura i de fer progressar l’economia. El 1767 expulsà els jesuïtes del virregnat.
Els seus amors amb l’actriu peruana anomenada La Perricholi, de qui tingué un fill, Manuel d’Amat i Villega, que juntament amb San Martín firmà l’acta d’emancipació d’Espanya, inspiraren una narració de Merimée i una opereta d’Offenbach.
De tornada a Barcelona es casà amb Maria Francesca de Fivaller, coneguda popularment per la Virreina.