Arxiu d'etiquetes: urbanistes

Trànsits, camí de

1 Resposta

(València, Horta)

Antic camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l’Horta, tot evitant la ciutat. El projecte fou de Francesc Móra.

Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils.

Torres i Tur, Elies

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).

Solució Sud, la -València-

Deixa un comentari

(València, Horta, 1958)

Sèrie de transformacions en el curs del riu Túria al seu pas per València i la seva desembocadura. Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica.

Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel nord o pel centre de la ciutat. El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966).

El desviament passa entre Manises i Quart de Poblet, seguint la direcció nord-oest – sud-est, i desemboca al nord de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el d’Alacant. Va acompanyat amb la construcció de ponts per al ferrocarril (3) i la carretera (9), enllaçant la ciutat amb els pobles de l’Horta meridional i sud-occidental.

La solució preveia la conversió de l’antic llit del riu (cedit el 1976 a la ciutat) en zona verda, i en aquest sentit el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill elaborà un projecte global de condicionament que l’any 1987 començà a realitzar-se.

La resolució dels problemes desvetllats per la riuada s’acompanyà d’una política d’edificació de polígons a València i al Cabanyal, Paterna, Xirivella i Torrent de l’Horta.

Gotmar -Mallorca-

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Possessió i actual urbanització del Port de Pollença, a l’est de la vall de Bóquer.

Forteza i Pinya, Guillem

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)

Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.

Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).

Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.

En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.

Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.

Desbrull, Ramon

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, segle XIII – Illes Balears, 1320)

Urbanista. A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació i reorganització d’onze viles de l’illa de Mallorca, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous.

Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví (1307) l’obra Aquarum forensium.

Calvet i Girona, Bernat

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)

Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.

El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.

Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.

barraca

Deixa un comentari

(País Valencià)

Un dels símbols tradicionals de l’horta. És una habitació de terra, de planta quadrangular i coberta de canyes i palla, pròpia del minifundi de l’horta.

Se’n troba la més gran concentració a l’interior d’una àrea encerclada entre el Grau de Castelló al nord i Daimús, prop de Gandia, al sud.

Generalment, la barraca valenciana constitueix un tipus d’habitacle format per dues barraques contigües, la més gran de les quals serveix d’habitació i dormitori, i la més petita d’estable i cuina, tot i que sol tenir una altra cuina a l’aire lliure, la més comunament usada.

Alomar i Esteve, Gabriel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 28 octubre 1910 – 25 desembre 1997)

Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942).

Autor del pla de reforma i d’ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S’ha dedicat a l’urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d’altres sobre urbanisme- i a l’art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969).

L’any 1986 publicà les seves Memòries d’un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l’orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme en reconeixement a la seva tasca.

Oliva, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1902)

Jardiner. Foren remarcables les seves exposicions de jardineria i els treballs que realitzà en la seva especialitat.