Arxiu d'etiquetes: trobadors/es

Berga -varis bio-

2 Respostes

Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  * Veure> Nicolau de Berga  (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Berga, Guillem de *

Deixa un comentari

Veure> Guillem de Berguedà  (trobador català del segle XII).

Berenguer de Palol

Deixa un comentari

(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)

(o de Palou, o de Palazol)  Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.

Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.

Berenguer d’Anoia *

Deixa un comentari

Veure> Anoia, Berenguer d’  (trobador mallorquí del segle XIV).

Anoia, Berenguer d’

2 Respostes

(Inca, Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)

Trobador. Visqué probablement al principi del segle XIV. De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar. Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és divideix en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval.

La seva independència respecte a Las leys d’amor, llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328, fa suposar que fou escrit amb anterioritat.

Tremoleta

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Trobador. La seva obra és avui desconeguda. Hom en té notícia per l’esment en una poesia de l’occità anomenat el Monjo de Montaudon.

Saguàrdia, Ponç de *

Deixa un comentari

Veure> Ponç de la Guàrdia  (cavaller i trobador català, 1154-88).

Peironet

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Joglar. Mantingué un debat poètic amb el rei Pere II de Catalunya cap a l’any 1268.

Hom ha proposat la seva identificació amb el joglar i trobador Pere Salvatge.

Pèire de Vic

Deixa un comentari

(Vic-sur-Cère, Occitània, segle XII – Vilafranca de Conflent ?, Conflent, segle XII)

Trobador. És conegut també com lo monge de Montaudon, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà. Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons I el Cast.

Excel·lí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards.

Palou, Berenguer de -trobador-

Deixa un comentari

(Palol, Elna, Rosselló, segle XII)

(o de Palol)  Trobador. Conegut també amb el nom provençal de Berenguer de Palazol. Escrita en llengua provençal, la seva obra sembla anterior al 1164, ja que hi anomena senyor seu el comte Gausfred III de Rosselló, que governà del 1113 al 1164.

Aquesta datació indueix a considerar-lo com el primer dels poetes catalans que van escriure en romanç. El seu llenguatge és un occità molt evolucionat.

Se n’han conservat nou cançons, d’atribució segura, escrites dins el gènere de l’amor cortès, les quals han estat publicades per Higini Anglès en La música a Catalunya fins al segle XIII.