Arxiu d'etiquetes: trinitaris

Trinitat, Col·legi de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1834)

Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.

Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.

La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.

Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.

Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.

Sant Jeroni, Antoni de *

Deixa un comentari

Veure> Antoni de Sant Jeroni (escriptor trinitari, de nom real Antoni Alabau i Quingles).

Sagrera, Agustí

Deixa un comentari

(València, segle XVI – Barcelona, 1604)

Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587.

Fou predicador d’Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià).

Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, sentits i potències.

Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts (1603-06), que es guardava al convent de València.

Miquel dels Sants

(Vic, Osona, 29 setembre 1591 – Valladolid, Castella, 10 abril 1625)

(Miquel Argemir i Mitjà)  Trinitari i sant. El 1602 ingressà a l’orde, a Barcelona, i el 1608 a l’orde dels trinitaris descalços.

Escriví poesia durant la seva joventut i, a dinou anys, el Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima.

Visqué a Valladolid i fou superior de l’orde.

Morí amb fama de místic i de sant.

Fou canonitzat el 1862 i és el patró de Vic.

Català i Murall, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1787 – 1821)

Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.

Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.

Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.

Antoni de Sant Jeroni

3 Respostes

(Vic, Osona, vers 1730 – Barcelona, 1802)

(Antoni Alabau i Quingles)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general.

Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d’Olesa de Montserrat, on s’interpretà per primera vegada el 1795.

Publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.

Vinganya, monestir de

3 Respostes

(Seròs, Segrià)

(o d’Avinganya)  Antic monestir trinitari (Nostra Senyora dels Àngels), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata. El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení; hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I.

Les monges hi residiren fins el 1529; després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835.

Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista.

El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs.

Canelles i Carreres, Agustí

2 Respostes

(Alpens, Osona, 22 juny 1765 – Alella, Maresme, 9 abril 1818)

Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805).

Durant la invasió francesa formà part de l’exèrcit espanyol i s’hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d’aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès.

Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814).