Arxiu d'etiquetes: tradicions

Obra del Cançoner Popular de Catalunya

(Barcelona, 1922 – 1939)

(OCPC) Institució dedicada a recollir d’una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans. L’entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert.

Fou patrocinada per l’Orfeó Català, amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d’altres.

Gràcies a aportacions diverses, a concursos i a un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el 1936 superava els 40.000 documents i en la classificació de la qual, mitjançant un sistema de cèdules, treballaren durant molts anys Joan Puntí, Francesc Pujol, Baltasar Samper i Josep Maria Casas i Homs.

La guerra civil interrompé les tasques de replega i edició del futur Cançoner, bé que ja havien estat publicats tres luxosos volums de Materials (1926-29).

La labor de l’Obra no ha pogut ésser continuada i és fora de l’abast dels investigadors. Ramón Menéndez Pidal i els seus col·laboradors n’utilitzaren una part dels materials en el Romancero tradicional.

Obra del Ballet Popular

(Barcelona, 1950 – )

(OBP)  Institució que conrea i difon la dansa i música tradicional catalana.

Inicialment dedicada als esbarts, el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa. També atorgà medalles al mèrit sardanista.

El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana. El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana.

N’han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí.

L’òrgan ha estat la publicació “Agenda”.

Enllaç: Obra del Ballet Popular

Nou Barons de la Fama, els

(Catalunya)

Personatges llegendaris. Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).

Són tres jueus (Josuè, David i Judes Macabeu), tres gentils (Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar) i tres cristians (el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon).

Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418. Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill.

La qualificació de la fama els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano (1610), quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del 1530.

Muntanyeta, ball de la

(Pallars)

FOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.

Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven: el masculí i el femení.

Mosques de Sant Narcís, les

(Girona, 1285)

Llegenda. Segons la tradició, fou una epidèmia que caigué sobre els francesos assetjadors de Girona, deguda a un eixam de mosques verinoses eixides dels narius del cos de sant Narcís, guardat a l’església gironina de Sant Feliu.

En parla Desclot a la Crònica i també en fa esment el Llibre dels feyts d’armes de Catalunya.

Mercè, la -advocació-

(Barcelona, 2 agost 1218)

Advocació mariana. Patrona de la ciutat, nomenada el 1837 pel consell de la ciutat arran d’una plaga de llagostes.

Tanmateix, ja el 1249 hi existia un temple que li era dedicat i que fou construït com a conseqüència d’una pretesa aparició de la Mare de Déu el 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I el Conqueridor i manant-los la creació d’una orde per a redimir captius.

Mercadera

(Peralada, Alt Empordà, segle XIII – després 1325)

Personatge. Ha esdevingut famós per l’esment que en fa Muntaner a la seva Crònica.

Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l’Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluita singular que el cronista explica amb detall al capítol 124 de la seva obra.

Na Mercadera vivia encara el 1325.

Mauner

(Ripollès)

Personatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s’apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot.

Mataplana, Arnau de

(Catalunya, segle XIX)

Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita.

El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al segle X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana.

Les dades de Parassols són confusionàries (l’Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.

Manelic

Manelic

(Catalunya, segle XX)

Personatge principal de Terra baixa d’Àngel Guimerà.

Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya.

Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular.