(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Antiga torre que dominava el port dels Alfacs.
Guardiola, torre de -Montsià-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: torres
Granadella, la -Baix Ebre-
Masia i antic terme, en una partida a la qual dóna nom. En resta la torre de la Granadella, quadrada, esmentada ja el 1288.
Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc a l’església de Tortosa el 1154.
Frauques, mas de
Masia i antiga torre (torre de Frauques), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
Ferran -Alt Penedès-
Llogaret i antiga quadra, dins la parròquia de Sant Pere Molanta, vora la carretera de Barcelona a València.
El 1275 és esmentada la torre de Ferran i la seva capella.
Dela, torre
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Fortificació, situada probablement a l’indret del nucli antic de la ciutat, documentada entre el 1034 i el 1293.
El primer terç del segle XI agrupava ja població.
Carxol
(Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Antic terme, al límit amb els termes de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al segle XVI.
Era el seu centre el mas i la torre de Carxol.
Burjassénia
Casa i antic terme, proper a l’Aldea.
Al seu costat s’aixeca la torre de Burjassènia (14 m alt) documentada des del 1188. De base circular i molt esvelta, ha estat restaurada
Balàfia -Segrià-
Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.
La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.
Amargós, torre d’
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d’Amargós.
Rama -Ripollès-
(Ripoll, Ripollès)
Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.
Dades dels Països Catalans 