(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)
(ort trad: Alfou) Poble, a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta.
El centre és l’església parroquial de Sant Julià del Fou, obra del 1142, engrandida al segle XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941.
Vora l’església ha estat construïda modernament una urbanització.
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
(o Font Picant) Balneari, dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant, d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja el segle XVIII, i és molt valorada per la litiasi.
Hom n’explota comercialment l’aigua; l’antic hotel és tancat.
Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló.
Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió.
Al segle XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (segles XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera.
Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d’una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d’obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.
Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà (les comes de Vinaixa i el barranc del Turull), després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida.
(Garraf)
Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.
Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.
Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
Masia i antic lloc, al sud del terme, a l’esquerra del torrent d’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus.
Barriada de Sant Andreu de Palomar, situada vora el Besòs. L’antic torrent d’Estadella, afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional.
El 1135 Ramon Berenguer III de Barcelona donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona.
Al començament del segle XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins. El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrants desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929, entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina.
Durant la Segona República hom hi fundà una cooperativa de consum i diverses entitats culturals. L’onada immigratòria dels anys 1940 i 1950 contribuí a desarticular la vida del barri.
Hom construí en aquesta zona el nou nucli del Bon Pastor.
Dades dels Països Catalans 