Sector residencial (142 m alt), situat al sud-oest del cap municipal. Sorgí com a nucli d’estiueig a la darreria del segle XIX, entorn d’un hotel.
A més dels xalets habitats tot l’any, hi ha nombroses residències secundàries.
Parròquia del poble del Mas del Jutge, a l’oest de la vila, al pla de Quart.
Masia, caseria i antic terme, al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Catarroja.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de la Romana.
(Torrent, Horta, 16 març 1855 – Madrid, 31 desembre 1916)
Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.
Petit turó, al sector sud-oest de la comarca, prop del Vedat de Torrent.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent, excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València (publicat el 1965), que conserva els materials al seu museu.
Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla; els materials (ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure), són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa.
(Torrent de l’Horta, Horta, 1963 – )
Escriptor i geògraf. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, es autor d’una vintena de llibres dedicats al Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana.
La seva primera publicació Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d’Economia, Llibre d’Interès Turístic Nacional. També destaquen: Espais Naturals Valencians (2001), premi al millor llibre en valencià 2001 atorgat per la Generalitat Valenciana; la col·lecció Rutes Amb Bicicleta de Muntanya pel Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana.
També ha realitzat el guió per a la sèrie documental de TVV Planeta Bicicleta i junt amb el fotògraf Francesc Jarque ha fet el llibre sobre la natura i la gent del massís del Caroig.
Director de l’IVEN (Institut València d’Excursionisme i Natura), guia-organitzador d’activitats del Centre Excursionista de València i professor de l’Escola Valenciana d’Aire Lliure.
(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)
Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.
Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.
Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).
Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.
Dades dels Països Catalans 