(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Teòleg. Era catedràtic lul·lià a l’Estudi General de Mallorca.
El 1606 publicà, a Barcelona, una obra titulada Expositio artifici lulliani.
Vidal, Gaspar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues
Vidal, Francesc -Balears, s. XVIII/XIX-
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Es distingí com a teòleg.
Durant la guerra del Francès publicà un assaig titulat El influjo de la religión sobre la disciplina y subordinación militar.
Verí i Dameto -germans-
Antoni de Verí i Dameto (Illes Balears, segle XVII) Poeta. Conreà la poesia en català. En la seva producció figuren dotze sonets místics, entre d’altres obres.
Tomàs de Verí i Dameto (Illes Balears, segle XVII) Doctor en teologia. Fou canonge de la seu de Mallorca. Conreà la poesia catalana.
Tremiño, Joan
Tomás de Villanueva
(Fuenllana, Castella, 1486 – València, 8 setembre 1555)
Prelat, teòleg i sant. Nomenat arquebisbe de València (1545-55), esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues -fundà el seminari de la Presentació (1550)-, l’assistència caritativa i l’evangelització dels moriscs.
Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión.
Tomàs, Antoni
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l’Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d’una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l’orde.
Thous, Esteve de
(València, 1566 – 1648)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou prior de diversos convent i provincial de l’orde. Destacà com a predicador.
És autor de sermons remarcables.
Terrena, Guiu de
(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.
General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).
Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).
La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.
Terrena, Arnau de
(Perpinyà, segle XIV)
Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1342. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó.
És autor d’unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.
Terrassa i Ponç, Guillem
(Palma de Mallorca, 1709 – 1778)
Erudit. Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor; l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa.
Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums: sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills il·lustres, una Historia o crónica relación de… Lluchmajor (publicada en fascicles del 1932 al 1934).
Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de Joan Binimelis i traduí al castellà la part de la Crònica de Pere Marsili referent a la conquesta de Mallorca. Ell mateix confeccionà en vuit volums uns Anales de las islas y reino de Mallorca, conservats molts d’ells gràcies a còpies posteriors.
Gràcies a la quantitat i a la diversitat de notícies recollides, aquests volums constitueixen encara una font documental útil i sovint imprescindible.
Dades dels Països Catalans 