(Tàrrega, Urgell, segle XIX – )
Família de banquers barcelonins. El primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa.
Girona -banquers-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Tàrrega (bio)
Gener i Roca, Antoni
(Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)
Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona.
És autor d’un Tratado de gramática castellana.
Cases, Francesc
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de medicina (1726) de la universitat de Cervera.
Deixà manuscrits un Methodus rationalis medendi humani corporis morbos i un Tractatus utilissimus de morborum mulierum curatione (1725).
Carnicer i Batlle, Miquel
(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)
Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.
S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.
Boleda, Cristòfor de
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor del tractat Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción.
Balcells i Balcells, Josep
(Almenara Alta, Agramunt, Urgell, 1908 – Tàrrega, Urgell, 10 març 2000)
Pintor. Establert a Tàrrega. Ha destacat com a paisatgista i dibuixant.
Assam -poeta, s. XVI-
(Tàrrega, Urgell, segle XV – segle XVI)
Cavaller i poeta.
És autor de l’Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.
Girona i Targa, Ignasi
(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)
Banquer. Primer membre destacat de la família.
Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:
- Ignasi Girona i Agrafel (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889) Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
- Casimir Girona i Agrafel (Barcelona, 1834 – 7 març 1909) Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.
Eromir
(Tàrrega, Urgell, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Pelegrí. Era sastre. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, acompanyat de Guillem de Tremp i Jaume Riquer, en unió d’un grup de dotze frares predicadors.
La relació existent d’aquest viatge és de gran interès per a estudiar els itineraris de l’època.
El grup anà en vaixell de Tarragona a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina. També a peu retornà a Alexandria, on tots plegats embarcaren per a la tornada.
Castellnou i Grau, Josep Maria
(Tàrrega, Urgell, 10 desembre 1912 – segle XX)
Escriptor. Residí a Barcelona, on fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques.
Ha publicat el recull poètic A mig aire del temps (1964).
Dades dels Països Catalans 