Arxiu d'etiquetes: Tàrrega (bio)

Girona i Targa, Ignasi

9 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)

Banquer. Primer membre destacat de la família.

Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:

  • Ignasi Girona i Agrafel  (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889)  Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
  • Casimir Girona i Agrafel  (Barcelona, 1834 – 7 març 1909)  Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.

Eromir

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)

Pelegrí. Era sastre. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, acompanyat de Guillem de Tremp i Jaume Riquer, en unió d’un grup de dotze frares predicadors.

La relació existent d’aquest viatge és de gran interès per a estudiar els itineraris de l’època.

El grup anà en vaixell de Tarragona a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina. També a peu retornà a Alexandria, on tots plegats embarcaren per a la tornada.

Castellnou i Grau, Josep Maria

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 10 desembre 1912 – segle XX)

Escriptor. Residí a Barcelona, on fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques.

Ha publicat el recull poètic A mig aire del temps (1964).

Alsina i Amils, Ramon

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell, 28 desembre 1860 – Barcelona, 4 febrer 1948)

Pintor i escultor. Germà d’Antoni. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Madrid.

Conreà la pintura de gènere i el paisatge. Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898.

Alsina i Amils, Antoni

2 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 24 gener 1864 – Barcelona, 16 gener 1948)

Pintor i escultor Germà de Ramon. Féu estudis artístics a Barcelona i els amplià a Roma. En tornar, fou professor d’escultura a les escoles de Belles Arts de Màlaga, Sevilla i, finalment, a la de Barcelona.

Fou premiat en exposicions nacionals i en les de Madrid i París (on li fou atorgada la medalla d’or per l’obra Astúcia i força).

Com a pintor, la seva obra és qualitativament inferior. Està representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Agulló, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tàrrega, Urgell, 1462)

Síndic i paer en cap de Lleida. Partidari del príncep Carles de Viana, va negociar amb el rei Joan II el Sense Fe.

En les lluites del juliol de 1462 manava un petit exèrcit en terres de Lleida quan caigué presoner de les forces reialistes, que el processaren i executaren.

Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la generalitat ordenà l’expropiació i la venda dels seus béns.

Carnicer i Batlle, Ramon

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell, 24 octubre 1789 – Madrid, 17 març 1855)

Compositor. Germà de Miquel. Deixeble de l’organista Carles Bagué. Durant la Guerra del Francès visqué a Maó, on fou organista.

Després d’una estada a Itàlia dirigí orquestres i masses corals a Barcelona, reorganitzà la vida operística de la ciutat, hi introduí Rossini i impulsà l’òpera italiana al teatre de la Santa Creu, on el 1816 contractà una companyia de música italiana i a partir del 1918 dirigí el teatre esmentat, on estrenà àries, duets i tercets que hom intercalava a les òperes de Rossini.

Escriví una obertura per a Il barbiere di Siviglia. Autor de la música de l’himne nacional de Xile i de nombroses òperes: Adele di Lusignano (1819), Elena e Constantino (1822), Don Giovanni Tenorio (1822).

El 1827 s’encarregà de la direcció dels teatres de Madrid, on estrenà amb èxit Elena e Malvina (1829), Cristoforo Colombo (1831), Eufemio di Messina (1832) i Ismalia (1838).

Ensenyà composició al Conservatori de Música de Madrid (1830-54).