Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l’antic municipi de Tamarit (segle XIX).
L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona.
Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.
Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.
Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.
Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.
(Tarragona, 17 gener 1939 – )
Diari. Inicialment en castellà amb el nom de “Diario Español de Tarragona“, posteriorment modificà la seva capçalera i inclou articles en català i en castellà.
L’any 2000 el tiratge era de 16.000 exemplars.
(Tarragona, 1 juliol 1853 – 9 febrer 1938)
Diari. Fundat amb el nom de “Diario de Tarragona”, en castellà, però amb col·laboracions en català. Catalanitzat del tot el 1931.
Seguí diverses ideologies: fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cánovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent.
Nom popular del pont de les Ferreres.
Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà, esmentada el segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.
Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.
S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.
Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.
Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.
La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).
Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona.
(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)
Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.
Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.
Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.
Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.
Dades dels Països Catalans 