Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l’adquisició a Itàlia d’una imatge de la Verge, al segle XVI.
El santuari fou ampliat el segle XVIII i destruït el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La imatge fou conservada al convent de l’Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda.
El santuari fou refet a partir de 1957.
Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra.
(Tarragona, 1952 – 1997)
Institució. Fundada per tal d’estimular, promoure i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Organitzà seminaris, conferències i col·laborà en l’edició de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E. Morera i Llauradó.
D’ençà del 1979 l’Institut és va remodelat i dóna més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència dels treballs de caire col·lectiu i la visió comarcalista.
L’any 1997 la diputació de Tarragona dissolgué l’entitat.
(a la mar, Tarragona, segle III aC)
Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.
Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells.
El lloc és esmentat ja el segon terç del segle XII.
Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus.
(o de Codony) Llogaret i antiga quadra, a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu del Glorieta.
Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.
(Tarragona, 23 agost 1808 – Berga, Berguedà, 1814)
Periòdic de l’òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d’Antoni Brusi.
Poble, situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida. Fou cap de l’antic municipi de Tamarit (segle XIX).
L’església parroquial és dedicada a sant Josep. Pertangué a la mitra de Tarragona.
Damunt una antiga torre de defensa hom ha bastit modernament un edifici en forma de castell senyorial.
Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.
Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.
Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.
Dades dels Països Catalans 