Arxiu d'etiquetes: taquígrafs/es

Martí i Móra, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)

Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.

Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,

Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.

Alemany, Vicenta Janer d’ *

Deixa un comentari

Veure> Vicenta Janer i Jubert  (taquígrafa catalana, 1865-1900).

Janer i Jubert, Vicenta

1 Resposta

(Girona, 1865 – Barcelona, 1900)

(o d’Alemany)  Taquígrafa i mestra. Seguidora i divulgadora del sistema de Pere Garriga.

Fou professora de la seva especialitat.

Era autora d’alguns treballs literaris.

Company i Fages, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1857 – 1901)

Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.

Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.

Cardona i Mercadal, Rafael

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 10 febrer 1927)

Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907.

En aquesta ciutat es dedicà a l’ensenyament de la taquigrafia a l’Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat.

Serra i Ginesta, Francesc

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 1768 – Barcelona, 1836)

Taquígraf i advocat. Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona (1793).

Estudià taquigrafia a Madrid amb F. de P. Martí i Móra, i en tornar a Barcelona (1804) proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia. La Junta acceptà i en obrir-la (1805) l’en nomenà director. Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814.

Publicà un Compendio de taquigrafía española (1831).

Madrazo, Francesc de Paula

(Barcelona, 8 febrer 1817 – Madrid, 12 juliol 1868)

Taquígraf i escriptor. Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid.

Fou taquígraf del congrés (1846-53) i de diversos diaris de Madrid. El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia.

Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui (1844), Glorias de la taquigrafía. Excelencias de la de Martí (1857) i Impresiones de un viaje a Barcelona (1858), recull d’articles publicats abans al “Diario Español”, de Madrid.

Garriga i Marill, Pere

3 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat, 30 octubre 1842 – Barcelona, 31 desembre 1890)

Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba.

Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l’obra que li donà nom fou la invenció d’un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l’edició, l’any 1864, de La taquigrafía sistemática.

Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l’Institut de Barcelona.

Cerdà i de Villarestau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 1811 – València, 1866)

Advocat, taquígraf i numismata. Estudià dret a València. Fou taquígraf de la “Gaceta de Madrid” i del “Diario de la Administración” (1834).

Publicà obres de text, com Repertorio geográfico (1836) i Repertorio histórico (1855) i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España.

Balari i Jovany, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 11 novembre 1844 – 1 juliol 1904)

Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d’advocat. Deixeble de Manuel Milà i Fontanals i Antoni Bergnes de les Cases.

Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Pere Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar.

La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d’onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d’un diccionari català.

Presidí l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).