Arxiu d'etiquetes: Sueca

Bernat i Baldoví, Josep

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)

Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.

Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.

Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

Beltran i Grimal, Vicent

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 12 març 1896 – València, 23 maig 1963)

Escultor. Estudià a València i a Roma. A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles, i sobresortí en l’ensenyament.

Entre les seves obres, d’un gust classicista, figuren l’estàtua del mestre Serrano, el monument alçat a Sueca en honor del compositor, i el gran relleu al·legòric de l’Ateneu Mercantil de València.

Alborx

1 Resposta

(Sueca, Ribera Baixa)

Despoblat, actualment és una partida situada al nord de la ciutat, entre les carreteres del Perelló i de Sollana.

Fuster i Ortells, Joan

20 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 23 novembre 1922 – 21 juny 1992)

Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d’estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l’intel·lectual valencià més important del segle XX i un dels màxims autors en llengua catalana.

Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d’assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans.

Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a principi dels anys 1980.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i de les Valencianes en la seva primera edició (1981); doctor honoris causa per les universitats de Barcelona (1984), Autònoma de Barcelona (1985) i de València (1985); en aquesta última s’incorporà el 1983 com a professor no numerari, i el 1986 obtingué la càtedra d’Història Social de la Llengua Catalana, càrrec que exercí fins que es jubilà (1987).

Marzal i Bertomeu, Miquel

(Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)

Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar.

Guanyà la càtedra d’anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona.

És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.

Fuset i Tubià, Josep

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 16 març 1871 – Barcelona, 18 març 1952)

Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41).

Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906.

Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc.