Cala, a llevant i dins el municipi, a les costes de Garraf.
Arxiu d'etiquetes: Sitges (geo)
Gassons, els
Masia i antiga quadra, existent encara el segle XIX, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sant Pere de Ribes.
Es conserva la casa (que fou anomenada també el mas de Provençals) i l’església de Santa Bàrbara.
Campdàsens
Llogaret i antiga quadra (230 m alt), situat damunt una antiga superfície d’erosió, en els terrenys cretacis del massís de Garraf.
Bona, vall -Garraf-
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.
Garraf -poble-
Poble, en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de Sitges, al nord-est. Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona. En 1960-80 ha perdut més de la meitat de la població.
L’activitat pesquera n’ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres -explotades a gran escala des del començament del segle XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona– i el turisme. Té estació de ferrocarril.
Conserva una torre del segle XV, semi-destruïda pels anglesos al principi del segle XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres.
Durant l’edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I de Catalunya hi fundà la petita canònica del priorat de Garraf.
Amell, l’
Masia i veïnat (200 m alt), situat en un petit altiplà, proper a la costa, on es troba, també, el llogaret de Campdàsens.
