(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1656 a Felícia d’Orioles i de Montcada.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1656 a Felícia d’Orioles i de Montcada.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli.
Passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).
(Sicília, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1717 a Antoni Pueyo i Dameto, regidor de Palma de Mallorca, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca).
La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan.
Passà als Gual i als Rotten. El seu nét i tercer marquès fou l’escriptor Josep de Pueyo i Pueyo.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, concedida el 1364 a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona; passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1628 a Cèsar de Montcada, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada, barons de Tortorici.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol senyorial, concedit a Ramon de Peralta (mort el 1349).
Passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d’Alcamo, a Jaume de Prades i d’Arenós.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades i de Villena, muller de Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte.
El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles.
(Sicília, Itàlia)
Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.
El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.
(Nàpols i Sicília, 1442)
Nom atribuït a l’Estat constituït pels dos regnes.
El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya (1442), va ésser reprès el 1734 pels Borbons de Nàpols.