(Callosa d’en Sarrià, Marina Baixa)
Muntanya (685 m alt), entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l’esquerra d’aquest darrer riu.
El cim culminant es troba al nord-oest i dins el terme de la vila de Callosa d’en Sarrià.
Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Algaiat, la qual separa la conca de la rambla de Favanella (afluent del Segura) de la del Vinalopó.
El seu punt culminant (1.053 m) és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus.
(Comtat / Marina Alta)
(o del Faro o de Bitla) Alineació muntanyosa, dirigida de sud-oest a nord-est.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al sud, del de Tollos, al nord (Comtat); la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al nord pel curs del barranc de Malafí.
El punt culminant (1.165 m alt) es troba dins el terme de Tollos.
Sector de la serra de Tramuntana, entre Sóller (al nord) i Bunyola i Orient (al sud), es Teix (a l’oest) i l’Ofre (a l’est), amb una altitud màxima de 1.068 m. Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana.
Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa.
(Serrans)
Alineacions muntanyoses terciàries de la comarca, que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i la comarca de la Plana d’Utiel, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta; paral·leles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans.
La major part de les elevacions són veritables moles (per damunt dels 1.100 m) i són les altures més considerables de la comarca.
Partida rural i caseriu (521 m alt), al sud de la serra de l’Alcoraia, límit septentrional de l’Alacantí.
Es comunica per carretera amb Sant Vicent del Raspeig.
Petita serra (334 m alt) situada al sud de l’horta d’Oriola, al límit entre el País Valencià i l’antic regne de Múrcia.
(Xalans / Xarafull, Vall de Cofrents)
Serra dels dos municipis. Separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras.
El pic d’Alcola, cim d’aquesta serra (886 m alt), es troba al límit entre els dos termes municipals.
Masia, situat a l’aiguavés septentrional de la serra de l’Albureca, a la dreta del barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi.
El cim de la serra de l’Albureca (772 m) es troba dins el terme de Planes de la Baronia.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 66,5 km2, 20 m alt, 11.767 hab (2014)
A la zona de llengua castellana del País Valencià, s’estén des de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola, al límit amb el Baix Vinalopó. Hi abunden les palmeres datileres, i una part del terme és de saladar (el saladar d’Albatera).
La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita a través de sèquies l’aigua del Segura. Amb tot, l’ampliació a partir del 1930 del sector industrial (proximitat de nuclis com Crevillent o Elx), que ha fet augmentar considerablement la població, dóna treball actualment a tantes persones com l’agricultura. Àrea comercial d’Oriola.
La vila, antic lloc de moriscs, és la més septentrional de la comarca; conserva encara l’església parroquial construïda el 1602 i substituïda per una de nova el 1727; fou el centre del comtat d’Albatera.
El terme comprenia el nou municipi de Sant Isidre, segregat el 1993. Al saladar, acabada la guerra civil, hi va ser establert un dels més importants camps de concentració de les tropes republicanes desfetes (arribà a contenir 17.000 homes).
Dades dels Països Catalans 