(Alcanalí / Xaló, Marina Alta)
Restes d’un antic castell (606 m alt) entre els dos municipis.
Situat al cim de la serra del castellet d’Aixa (o del Castellet de la Solana), termenal dels dos municipis.
Aixa, castellet d’
7 Respostes
Arxiu d'etiquetes: serres
Aitana, serra d’
(Marina Baixa / Comtat)
Serra (1.558 m alt) entre les dues comarques, forma part de la serralada Subbètica entre el Puigcampana, que accidenta el litoral al nord de Benidorm, i el massís d’Alcoi.
La tectònica és típicament subbètica i especialment visible en el vessant nord, en el qual una falla inversa l’eleva damunt la vall de capçalera del Guadalest.
Vegetació de pins i carrasques residuals.
Agulles, serra de les -Ribera Alta-
(Ribera Alta / Safor)
Serralada entre els límits de les dues comarques.
La part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira (Ribera Alta) i la resta en els de Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna (Safor), paral·lela de la serra de Corbera, amb petites elevacions (de 500 a 550 m alt, amb el màxim de 564), però amb forta accidentació.
La natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts. Les valls de la Casella i de l’Estret limiten la serra pel nord i pel sud, respectivament.
Agullent, serra d’
(Vall d’Albaida / Comtat)
Zona muntanyosa, estesa d’est a oest, entre el port d’Albaida i el riu Clariano. És el límit entre les dues comarques.
El punt culminant és la Covalta (889 m), prop del port d’Albaida.
Aguilar, l’
Agudells, els *
Nom donat els segles X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).
Ador (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)
Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.
L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.
El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.
Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.
Enllaç web: Ajuntament
Voltor, serrat
(Fígols de les Mines / Saldes / Vallcebre, Berguedà)
Contrafort oriental (2.271 m alt) de la serra d’Ensija, termenal dels tres municipis.
Vila-seca -Solsonès-
Masia i església (Sant Martí) romànica, dins el terme de la Vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, al sud del Soler de Gramoneda, a la serra de Vila-seca (1.210 m alt).
El 1545 encara hi residia un capellà.
Vaqueira *
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Veure> Baqueira (massís muntanyós i estació hivernal).
Dades dels Països Catalans 