Arxiu d'etiquetes: Segrià

Canyeret, el

(Lleida, Segrià)

Antic barri de la ciutat, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrants, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, enllestit el 1971.

Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del segle XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs.

Camps Elisis, els -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Jardí públic de la ciutat, a la vora esquerra del Segre, a l’indret de l’antiga Pobla del Cappont. Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864.

Fins al 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidetana, i també un templet de música. Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel.

Butsènit -Lleida-

(Lleida, Segrià)

(o Butsènit de Lleida)  Santuari (la Mare de Déu de Butsènit), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).

Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari. El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat.

Una barca travessa el Segre en aquest indret.

Bovalar, basílica del

(Seròs, Segrià)

Basílica paleocristiana, excavada a la partida del Bovalar, a la riba esquerra del Segre.

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

La construcció original és del segle IV i perdurà fins al VIII. Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra.

Han estat trobades, al nivell de destrucció, diverses peces litúrgiques de bronze, del segle VII.

Bordeta, la -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Barri i antic poble, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre. Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939.

Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet, i, sobretot, Vilanoveta; es formà poc temps després de la conquesta de Lleida (1149), com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta (a la sortida de Cap-pont), d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa.

Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646; els molins, però, continuaren funcionant (el 1716 pertanyien al comú de Lleida) i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta.

Banqueta, la

(Lleida, Segrià)

Via de la ciutat, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.

El mariscal Louis de Blondel, a la fi del segle XVIII (1787-94), n’ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat.

Fins al segle XV hi passà la canalització de la sèquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom.

Andaní

(Alfarràs, Segrià)

Poble, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana, a 1 km al nord d’Alfarràs.

La seva església parroquial és del segle XVII.

Era un antic municipi agregat al d’Alfarràs a mitjan segle XIX.

Alpicat -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Partida, al límit amb el d’Alpicat. Antic vinyet fins al final del segle XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta.

Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat, construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana (que hi arriba a través de la sèquia del Cap), destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat; hi ha també unes piscines públiques.

Almenar, batalla d’ -1710-

(Almenar, Segrià, 27 juliol 1710)

Victòria austriacista que tingué lloc durant la guerra de Successió.

Les tropes de l’arxiduc Carles III de Catalunya, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V de Borbó, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias.

Fou l’inici de la darrera reacció dels partidaris de l’arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre).

Almacelletes

(Almacelles, Segrià)

Llogaret, situat a l’extrem oriental del municipi, al centre de l’altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre. La seva església es annexa de la d’Almacelles.

A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saide.