(Segrià)
Antiga sèquia d’origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.
És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida.
Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs.
Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497.
Despoblat, antic poble de contribució d’aquesta ciutat.
És d’origen pre-ibèric i es troba en una eminència del terreny al pla de Vilanoveta, sector del pla de Lleida a l’esquerra del Segre.
(Lleida, 12 octubre 1862 – )
(o Acadèmia Artístico-literària de Lleida) Primera institució creada a la ciutat i encara subsistent. Creada pel sacerdot Josep M. Escolà i Cugat, el poeta Lluís Roca i Florejachs i Josep Mensa i Font.
La seva finalitat fou la de promoure el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida.
A partir del 1878 organitzava anualment pel mes de maig un certamen literari sobre temes artístics i sobre la història de Lleida, i les obres premiades eren publicades en uns “Annals”. Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895.
Avui ha perdut el seu caràcter originari.
Forma amb que també és coneix l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana (Lleida, 1862- ).
(Seròs, Segrià)
(o d’Avinganya) Antic monestir trinitari (Nostra Senyora dels Àngels), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata. El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení; hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I.
Les monges hi residiren fins el 1529; després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835.
Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista.
El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs.
Municipi del Segrià (Catalunya): 8,51 km2, 255 m alt, 943 hab (2017)
Situat en un terreny pla, a l’àrea regada pel canal de Pinyana, a la dreta del Segre i de la Noguera Ribagorçana.
Agricultura amb conreus de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal. La ramaderia ovina i porcina i l’avicultura, complementa l’economia. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.
El poble es troba sobre un petit planell a la dreta del canal de Pinyana; església parroquial de Sant Sebastià, d’origen romànic. Al voltant de la torre fortificada de Riudovelles consta el 1172 una Vila de Riudovelles, que, juntament amb el Castellnou de Segrià, donà lloc a l’actual població.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Segrià (Catalunya): 21,55 km2, 195 m alt, 1.044 hab (2017)
Situat en un terreny pla, al límit amb la Noguera i el Pla d’Urgell, a la confluència del riu Corb amb el Segre, al nord-est de Lleida.
Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratge i fruiters) sobre els de secà (ordi i ametllers), gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del canal d’Urgell i de la sèquia de Fontanet (la qual neix dins el terme). La ramaderia, que és integrada per bestiar oví i porcí i l’aviram, complementa l’economia. Dins el municipi hi ha una part de les instal·lacions de la central elèctrica de Termens (Noguera). Petita indústria. Àrea comercial de Lleida.
El poble és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Formà part de la comanda templera (després hospitalera) de Corbins.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Segrià (Catalunya): 5,89 km2, 197 m alt, 363 hab (2017)
Situat en un terreny pla entre el canal de Pinyana, per la clamor de Reguer Gran o de Segrià, i la plana del nord de la ciutat de Lleida.
L’agricultura és fonamentalment de regadiu, amb conreus de cereals, fruiters, oliveres i farratges. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia ovina i porcina. Avicultura. Indústria química, metal·lúrgica, alimentària i de la construcció. Àrea comercial de Lleida.
Al poble destaca l’església parroquial dedicada a l’Assumpció. L’origen de la població es remunta a l’any 1149, quan es concedeix la torre Pallaresa al comte de Pallars. El 1195 ja apareix amb el nom actual.
Pel terme, s’hi han fet troballes arqueològiques, com al Calvari. Ullroig és un agregat unit a Tossal, del municipi veí de Torrefarrera.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Segrià (Catalunya): 50,61 km2, 119 m alt, 2.225 hab (2017)
Situat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d’Utxesa.
Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial de Lleida.
La vila és a l’esquerra del Segre; hi ha encara restes de l’antic castell de Torres; l’església parroquial de l’Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme i actual santuari de Carassumada.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Segrià (Catalunya): 23,49 km2, 214 m alt, 4.653 hab (2017)
(o Torreferrera) Situat a la plana regada pels canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya, en un terreny pla, a la dreta del torrent d’Oló, al nord de Lleida.
L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica; alternen els conreus de secà amb els de regadiu, aquests són possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades dels canals. Els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, patata, olivera i farratges. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i porcí; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Lleida.
El poble té l’origen en diverses donacions del bisbat de Lleida; església parroquial de la Santa Creu, amb una notable façana neoclàssica.
Comprèn l’enclavament de Malpartit.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 