Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Aguirre, Domènec

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Jurista i polític. Catedràtic a la Universitat de Barcelona a partir del 1691 i magistrat de l’audiència a partir del 1701.

Fou desterrat a Mataró, el 1704, perquè es va oposar a les maniobres del virrei Fernández de Velasco i va ser partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria; quan aquest ocupà Barcelona fou nomenat membre de la Junta de València (1705), regent del Consell Suprem d’Aragó (1706) i membre del gabinet de l’arxiduc.

L’any 1713 sortí de Barcelona, juntament amb els que partiren amb la reina governadora Elisabet Cristina de Brunsvic : primer anà a Nàpols i després a Viena, on fou membre del Consell d’Espanya.

Allí publicà les seves obres principals: Tractatus de tacita onerum et condictione repetitione (1723) i Tratado Histórico-Legal del Real Palacio antiguo y su cuarto nuevo de Barcelona (1725).

Aguilar i Oluja, Josep d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Partidari de Carles d’Àustria. El 1684, durant la guerra amb França, serví de capità a la Coronela de Barcelona.

El 1705 fou un dels ajudants del general anglès Stanhope a l’expugnació de Barcelona, després d’haver-se unit de seguida amb els aliats. L’any 1706 fou capità de la Coronela, durant el primer setge borbònic de la ciutat.

Assistí a la junta de braços del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, celebrada a Barcelona per decidir la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó, també entrà al Consell de Cent de la capital, però, per raons de salut, hagué de dimitir dels seus càrrecs.

El 1714 els borbònics li confiscaren els béns.

Aguilar i Alòs, Josep d’

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, segle XVII – Itàlia ? , segle XVIII)

Polític i militar. Paer de Balaguer, durant la guerra de Successió lluità per la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria.

En la defensa de Barcelona (1703) i en la de Lleida tingué una actuació destacada. Fou veguer de Girona i Besalú. Un dels principals dirigents de resistència en les zones ocupades, on obtingué la victòria de Caldes d’Estrac (1713). Tornà a Barcelona, on romangué fins a la caiguda de la ciutat (1714).

Anà a Mallorca, on lluità contra els filipistes. Després s’exilià a Itàlia.

Abat, Bonaventura

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVIII – Marsella, França, 1766 ?)

Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella.

Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).

Moles i Corones, Pasqual Pere

3 Respostes

(València, 23 octubre 1741 – Barcelona, 26 octubre 1797)

Gravador. Fill del llibreter Salvador Moles (País Valencià, segle XVIII).

S’inicià en dibuix sota el mestratge de Josep Vergara, però aviat seguí les indicacions del gravador valencià Vicent Galcerà. El 1762 es traslladà a Barcelona, on assistí a les classes dels germans Tremulles.

Amb motiu d’haver col·laborat en la il·lustració de Máscara Real (1764), llibre que els col·legis i els gremis de Barcelona oferiren al rei Carles IV de Borbó en la seva arribada a la ciutat, la Junta de Comerç li oferí una pensió per anar vuit anys a París, on estudià amb N.G. Dupuis i C.N. Cochin.

Esdevingué membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València (1769), de la de San Fernando de Madrid (1770) i de l’Acadèmia Francesa (1774). El 1775 tornà definitivament a Barcelona i dirigí les classes de dibuix i de gravat que l’Escola de Nobles Arts hi havia fundat, de la qual fou nomenat director.

Per iniciativa i indicacions seves foren fundades institucions similars a Olot i Girona. Il·lustrà, entre d’altres obres, el llibre d’Antoni de Capmany Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona, obra d’estampació modèlica.

La qualitat dels seus gravats és comparable a la dels millors gravadors del seu temps.

Abadal i Oller, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat i austriacista. El seu pare posseïa un gran negoci de revenedoria i li deixà, en morir, una fortuna important. La seva mare, Isabel Oller, es casà en segones núpcies amb el revenedor més important de la capital, Amador Dalmau i Colom. Les dues fortunes s’associaren en la pràctica, ja que Jaume Abadal es relacionà sempre molt cordialment amb el seu padrastre i fou gran company del seu germanastre, el famós Sebastià Dalmau i Oller, tot i que aquest era bastant més jove que ell.

El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona, durant el setge que sofrí la ciutat davant les tropes franceses del mariscal Vendôme. Secundà estretament la política austriacista i antiborbònica dels Dalmau.

En 1706 comandava la companyia de Confiters al nou setge de Barcelona establert pels borbònics. Guarnia la línia de comunicació amb el fort de Montjuïc el dia que els enemics, tot just arribats al pla de Barcelona, atacaren la muntanya i la fortalesa i foren rebutjats.

Durant la guerra de Successió contribuí a les fortes aportacions financeres de la família a favor del rei Carles III de Catalunya. També lluità novament amb les armes a la mà.

El 1709 fou capità comandant del nou regiment format a Barcelona per combatre l’amenaça francesa al front de Vic.

En 1713, com a membre del Braç Popular, fou un dels principals defensors de la tesi de resistència a ultrança contra Felip V de Borbó. Aquest any i el següent formà part de les juntes del govern provisional català i es destacà en l’organització de la defensa contra els borbònics.