(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V de Borbó.
Fou comandant d’un dels dos batallons de voluntaris catalans que, aplegant uns 10.000 homes, organitzà Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el segle XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats).
A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h el 1718) de la vegueria baixa de Cervera (11.664 h el 1718).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Marí. Era patró de la barca Santa Eulàlia de Sant Feliu de Guíxols. Conegudes les seves simpaties per Carles d’Àustria, el virrei borbònic Fernández de Velasco el féu empresonar el 1704.
Recuperada la llibertat, fou un dels grans proveïdors de Gibraltar, burlant el bloqueig enemic, quan les forces aliades que havien conquerit la plaça resistiren el setge espanyol per reprendre-la.
Durant la guerra de Successió fou corsari molt actiu. El 17 maig 1708 entrà al port de Barcelona, després d’haver capturat quatre naus enemigues al Grau de València. Manava aleshores la seva mateixa barca, armada i tripulada per vuitanta homes.
El 4 setembre 1709, davant el cap Bon, a la costa del nord d’Àfrica, fou voltat i abordat per quatre naus franceses, entre elles un navili gran i una fragata. Pogué deseixir-se’n després de dura lluita, molt cruenta per als atacants.
El rei de Tunis volgué informar-se personalment de la gesta.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Prohom destacat en la lluita contra Felip V de Borbó. Era procurador de Pau Ignasi de Dalmases i de Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixadors catalans a Anglaterra i a Holanda.
El 1713 fou nomenat mestre interí de la Seca de Barcelona. Ja aleshores era capità de la Coronela.
L’11 de setembre de 1714, amb els seus homes, formaren una de les dues companyies que guarnien el Portal Nou en produir-se l’assalt final a Barcelona. Les tropes filipistes foren repetidament rebutjades.
Posteriorment, passades les defenses a d’altres punts, els borbònics encerclaren el baluard, on la resistència fou heroica, i obligaren la guarnició a sortir-ne a la baioneta, trencant el cercle. Catà fou dels qui ho aconseguiren.
Participà tot seguit als terribles combats d’aquella jornada per aquell sector, i als quals sobrevisqué.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller i militar. Germà gran de Jeroni. Fou un dels millors capitans del regiment de cavalleria de Miquel de Subies, durant la guerra de Successió. Pel desembre 1706 resultà ferit lleument, al front del seu esquadró, després d’una gran actuació personal carregant contra els borbònics a la victoriosa batalla de Calamocha (Aragó).
Pel juliol 1713 es negà a embarcar amb les forces imperials que avacuaven. Degué passar aleshores a les seves possessions de fora de Barcelona. Des d’aquestes, i amb el seu germà, anà a unir-se a les tropes d’Antoni Desvalls, cap suprem de la resistència catalana a l’exterior de la capital.
Participà en bon nombre d’accions militars. Assistí al consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig 1714. Fou proposat pel marquès per a rebre el grau de coronel de cavalleria, però no esdevingué efectiu per manca d’unitat on destinar-lo.
S’acollí a les capitulacions de Cardona, pel setembre 1714.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller i militar. Germà petit de Josep.
Serví a la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Fou tinent del regiment de cavalleria regular del coronel Miquel de Subies. Pel desembre 1706 fou un dels homes més destacats a la victòria de Calamocha (Aragó).
Seguint el seu germà, es negà a abandonar Catalunya el 1713, arran de l’evacuació de les tropes imperials. Més tard s’uní a les forces de resistència comarcana que manava el marquès del Poal, en les quals combaté com a capità.
El 19 maig 1714 fou proposat pel marquès per al grau de tinent coronel de cavalleria, encara que sembla que l’ascens no arribà.
Quatre mesos després hagué d’acollir-se als pactes de capitulació de Cardona.
(Catalunya ?, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.
Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans del nou regiment regular d’infanteria de Sant Narcís. El 30 de juliol de 1714 col·laborà a la defensa del camí cobert al front d’una seixantena de granaders.
El 12 d’agost fou ferit al baluard de Santa Clara. L’11 de setembre lluità als combats propers al Pla de Palau i del baluard de Migdia, on tornà a ser ferit.
Després de la capitulació s’exilià.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Metge i polític. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.
En 1713 era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals d’aquell any. Com a ciutadà honrat assistí a la famosa Junta de Braços on fou decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.
Durant el gran setge de la capital fou membre de la junta agregada al govern provisional català. També estigué adscrit a la de Guerra.
Després de la capitulació de l’11 de setembre, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen només 6 lliures de renda anual.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Dibuixant. Fill del pintor Joan Casanoves.
Captà amb singular observació escenes de la vida del seu temps. Se n’admiren alguns dibuixos al Museu d’Art de Catalunya.
La seva vida és molt poc coneguda. Hom ha dit si els dibuixos amb la seva signatura no devien ser, en realitat, de Manuel Tremulles.
(Besalú, Garrotxa, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)
Militar. Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.
Participà en la presa de Gibraltar (1704) i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt. El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat.
A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania, utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena.
El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena.
Dades dels Països Catalans 