(Catalunya, segle XVIII)
Abat de Poblet. Fou el LXXXII abat general i el XXVIII dels quadriennals.
Fou elegit el 1736 com a successor de Baltasar de Saiol, que acabava aleshores el tercer dels seus mandats. Cessà el 1741. Fou succeït per Josep Antoni Lledó.
Quan aquest cessà, el 1744, Fornaguera fou reelegit com abat. Cessà el 1748. Seria succeït per Pere Parellada.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Advocat. En 1704-05 actuà com a confident del virrei borbònic Velasco. Definit com a botifler, fugí de la capital amb el virrei (1705). Passà la guerra de Successió al bàndol borbònic.
El 1714 fou nomenat membre de la junta d’administradors que governà el municipi de Barcelona després de l’ocupació.
El 1718, en formar-se el primer nou ajuntament definitiu de la capital, en fou un dels regidors.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Abat de Poblet (1720-28). En plena guerra de Successió l’abat Francesc Dorda fou nomenat bisbe de Solsona, quedant la seu d’abat vacant.
Baltasar actuà de prior president, amb molt d’encert, tot i les grans dificultats que tingué, ja que la comunitat s’omplí de cistercencs refugiats, però, així i tot, fou enllestit el nou hospital de pobres.
El 1713 fou nomenat abat Josep Escuder, i Fontanilles acabà la llarga època com a prior.
El 1720 fou elegit abat, succeint a Baltasar de Saiol, en el seu primer període. Era el LXXVIII de la sèrie general pobletana i el XXIV dels quadriennals.
Cessà en 1728 i fou succeït per Fèlix Genover.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller i militar. El seu cognom veritable era Descatllar, que canvià per raons d’heretatge.
Fou element principal a l’alçament d’Osona contra Felip V de Borbó, el 1705. El mateix any fou nomenat alferes amb el grau de sergent major al nou regiment de la Reial Guàrdia Catalana.
Lluità a l’ofensiva per alliberar Aragó. Destacà a la batalla de Villaviciosa (1710).
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit pel primer Carles III de Catalunya probablement a Francesc de Fluvià-Torrelles i d’Aguilar, senyor de Montseny, de la quadra de Campins i del castell de Fluvià, únic titular.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Polític i advocat. Actuà d’assessor jurídic dels parlamentaris catalans a les Corts de 1701-02, presidides per Felip V de Borbó.
El 1712 sortí elegit Conseller en Cap de Barcelona. Amb aquest caràcter presidí la reunió del Braç Popular a la famosa Junta de Braços de 1713, on fou decidida la resistència als borbònics. Era partidari de sotmetre-s’hi, i presentà una moció en aquest sentit que obtingué sis vots. Tanmateix acatà la voluntat majoritària de defensa a ultrança.
Quan començà el setge ocupava encara el càrrec de Conseller en Cap i també de coronel de la Coronela, i el seu mandat cessà en el terme reglamentari (30 novembre 1713) i seria succeït per Rafael Casanova.
Restà molt vinculat al Consell de Cent i fou nomenat advocat fiscal de la corporació, així mateix, tingué un lloc a les Juntes que formaven aleshores el govern provisional català.
L’11 de setembre de 1714, en l’atac definitiu, prengué les armes i participà en el contraatac que conduí Casanova i en el qual resultà ferit.
Després de l’ocupació borbònica li foren confiscats els béns.
(Barcelona, 1330 – segle XVIII)
Tribut de l’ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.
Fou iniciada per Miquel Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:
Joan Fiter (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.
Un altre membre de la família fou Antoni Fiter (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d’Antoni Desvalls.
Fou un dels principals col·laboradors d’aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics.
Participà a l’important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig de 1714.
Dades dels Països Catalans 